dijous, 30 de juny de 2011

PINXO D' AMANIDA GREGA

Si he de ser sincera, el repte d’aquest mes que ens proposava Film&Food, no era del tot  captivador. La pel·lícula em va encantar i la he vist mes d’una vegada, però el menjar grec…. No m’entusiasma, però  vaig dir que participaria  i aquí estic.
Com estic a dieta i les amanides formen part del meu menú des de fa dies, que millor que fer una amanida grega, però  per que fos diferent, la he fet versió pinxo.
He aprofitat per afegir l’ ingredient  secret, que tot sigui dit, a mi em va costar d’endevinar, per acompanyar  el plat. Ja tinc els pinxos a la nevera esperant-me per sopar, que amb el calor que fa, es el que ve mes de gust, no ho creieu…?
Es molt fácil de fer:
Tomàquet  madur
Enciam.
Ceba vermella
Cogombre ( el del país)
Formatge feta
Olives negres
Reducció de Mòdena ( en aquest cas amb gust a taronja)
Figues.

Muntar el plat com es veu a la foto i…. a menjar.
El plat ha on  esta presentada l’amanida, es un  dels regals que em varen fer per el meu aniversari.

Espero que us agradi i…. Caprofiti !!!!!

Com podeu veure a la dreta de la pàgina, tinc un nou apartat, que encara està en procés d’elaboració. El disseny , com no podia  ser d’altre manera, d’en Josep del  Cafè de nit.
Moltes gracies, una vegada més,per la teva paciència.

dilluns, 27 de juny de 2011

COCA DE SANT JOAN (Memóries d'una cuinera)


Avui, per la coca que us presento, el títol li va que ni pintat. Es la coca de Sant Joan que feia la meva àvia, a la que va dedicat aquest blog.
Quan vaig saber el tema d’aquest mes de Memòries d’una cuinera, no ho vaig dubtar ni un moment. Faria la coca de l’àvia.
Com veureu no es la típica coca de brioix, sinó una clàssica coca de iogurt, però  es la que feia ella.
Aquesta coca, ara, la fa la meva mare. Com ja us he comentat no li agrada masa cuinar, però  puc assegurar  que com a ella, no ens queda a ningú de la família. I mira que ho em intentat, però  no hi ha res a fer.
També us vull ensenyar el got amb el que l’àvia mesurava les quantitats, perquè  no utilitzava mai balança, i encara a vegades, la meva mare el fa servir quan fa la coca.

Tant el got com la sopera, son de l'àvia.
Jo, aquest any, he fet la coca de pasta de full amb crema, que es la que li encanta al meu fill. En veureu una foto amb un trosset, que es el que quedava  quan em vaig adonar que no la havia retratat….

Anem al tema.

Ingredients:
4 ous.
Un iogurt  de llimona o un de natural mes la pell ratllada d’una llimona.
La mida del iogurt, d’oli.
Dues mides del iogurt de sucre.
Tres mides del iogurt  de farina.
Un sobre de llevat Royal.
Primer ho triturem amb el minipimer, tot menys el sobre de llevat. Quan esta ben batut, afegim el llevat i ho tornem a triturar.
En una safata de forn, untada amb oli, posem la masa i al forn. A 190º amb el forn a dalt i a baix.
Quan calculem que falten uns 10 min. per acabar, posem la fruita confitada per sobre. A vegades hi posava  pinyons, però  no en teníem  en aquell moment i no l’hem  posat.
 El tems que ha d’estar no he aconseguit  saber-lo, perquè  el va vigilant fins que esta dauradeta  de sobre i al punxar-la surt el pal net, però ve a ser uns 35 a 40 minuts, mes o menys ( amb el seu forn).
Com podeu comprovar es uns coca molt fàcil de fer, potser no tant espectacular com les de brioix,  però  es la coca de Sant Joan... “de la meva àvia”.



Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!!

dissabte, 25 de juny de 2011

MUSCLOS AMB SALSA

Ja fa anys que per la revetlla ens reuníem  un grup de pares de l’escola del meu fill gran. Amb el tems, però, primer varen deixar de venir els fills i ara ja només ens reunim tres parelles i ho passem la mar de bé. Al ser tan pocs, els menús  han anat variant i de sopar pa amb tomàquet i embotit i truites de patates, hem passat a menjar cloïsses( de las que us ensenyo una foto), gambes, escamarlans i aquets musclos  que es l’entrada  avui.
Tant la  recepta com la elaboració  son  del meu marit i es ell qui la ha escrit.
En una propera entrada us ensenyaré el dinar que hem fet avui per celebrar els aniversaris de Maig i Juny i que inauguren  la temporada d’estiu a Castelldefels.
Com veieu he estat una mica atrafegada  i per això no he pogut fer cap entrada abans.

Anem al tema.

Ingredients:
1 Kg. de muslos
1 ceba mitjana
2 dents d’all
Oli d’oliva
julivert
½ pot de tomàquet triturat
Salsa tabasco
Pebre negre

Amb una cassola de fang fer un sofregit de ceba all i julivert, un cop està daurat el retirem (oli inclòs)i el posem en el got del minipimer.
Tot seguit posem el kl. de musclos a la cassola i el deixem coure fins que estiguin  ben  oberts i hagin tret el seu brou. Retirarem els músculs i afegim el brou al got del minipimer mes o menys fins la meitat junt amb el sofregit que havíem posat abans.
Afegirem a la salsa de tomàquet(ja feta) una mica de pebre verd i unes gotes de salsa tabasco, les quantitats han d’anar en funció del grau de picant que es vulgui, recomanat anar provant .En lloc de tabasco, també es pot posar una guindilla.
Passarem tot junt per el minipimer fins aconseguir una salsa compacta.
Tornarem a posar els músculs a la cassola, amb un raig d’oli , i un cop ben calent afegirem la salsa feta, remenarem be durant dos o tres minuts perquè  la salsa es vagi ficant dintre dels músculs i els hi doni un bon sabor.
Les cloïsses,boníssimes.....
Deixar escalfar cinc minuts mes i servir al plat.





Espero que us agradi i..... Caprofiti !!!!!

dimarts, 21 de juny de 2011

PASTIS DEL BARÇA?


Dons si, perquè avui per fi he passat comtes amb els meus fills i els seus amics de “Sants culé ».
Desprès  de superar contractures d’esquena, exàmens d’avaluació i exàmens finals…. Per fi hem aconseguit  reunir als culés de Sants per celebrar la Champions. Ja se que potser no be a conte, però una promesa es una promesa.

Tot s’ha de dir que hem aprofitat que avui es el meu aniversari i tot i que amb la família ho celebrem dissabte, avui he bufat les espelmes amb aquest pastis.
No havia treballat mai amb fondant i m’ha agradat fer-ho. Es divertit.
El color groc de la senyera es xocolata , comprada a  Farinetes.
En falten alguns eh!
Ja se que alguns dels que s’han publicat estan  molt millor fets, però  a mi hem feia molta il·lusió  fer aquest pastis i convidar a tota la colla.
El problema es que ara ja en  volen un cada vegada que el Barça guanyi un títol……

El pastis es un pa de pessic farcit amb trufa cuita i per sobre porta una yema blana.
No poso la recepta, però si teniu algun dubte, m’ho dieu i us contesto amb molt de gust.


Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!!

diumenge, 19 de juny de 2011

BESCUIT DE XOCOLATA I TARONJA



Avui he fet unes postres que, fa molt de temps, vaig veure al blog de la Mercè, Cuina per llaminers. Es un blog que m’encanta i si no el coneixeu, espero que el visiteu  aviat, que val la pena.
Es un bescuit que be de gust tant per esmorzar, com per berenar ( o cada vegada que passes per la cuina…jaja)
La recepta la he copiat tal com  la va publicar la Mercè, ja que queda molt be i no hi he variat res.
A casa el fem sovint, ja que agrada molt a tots.

Anem al tema.

Ingredients:
  • 125 g de mantega a punt de pomada
  • 125 g d'oli de girasol
  • 275 g de farina
  • 250 g de sucre
  • 6 ous
  • una cullerada petita de llevat en pols (tipus Royal)
  • 75 g de xocolata negra
  • ratlladura d'una taronja
Preparació:
Quan el treiem del forn, abans de servir-ho....
Es preescalfa el forn a 180ºC (350ºF).
Es barreja la mantega amb el sucre fins que quedi integrat.
A continuació, s'afegeixen els rovells d'ou d'un en un tot batent per tal que s'incorporin bé. S'afegeix l'oli, el llevat i la farina tamisada, barrejant-ho bé. Es munten les clares a punt de neu i s'afegeixen a la mescla tot remenant suaument per tal que no s'abaixin.
Es divideix la mescla en dues porcions: en una s'hi incorpora la xocolata, prèviament desfeta; i a l'altra, s'hi barreja la ratlladura de la taronja.
S'agafa un motlle de plum-cake i s'unta amb mantega. I es van fent capes de les dues masses: primer una capa de la massa amb taronja i a sobre una de xocolata i així anar fent.
Es cou al forn durant 40-50 minuts (fins que l'escuradents surti net). Es deixa refredar amb el forn apagat i la porta entreoberta i quan s'hagi refredat una mica, es retira del motlle i s'acaba de deixar refredar sobre una reixeta.
A punt d'esmorzar.......



Espero que us agradi i…..Caprofiti !!!!!