dilluns, 18 de juliol del 2011

TIRAMISU

Dissabte era el sant de la mare i també venia la meva cosina a dinar, que també tenia quelcom que celebrar. Després d’una carrera, una tesis, una temporada a l’estranger  de becaria i un màster… ja te feina fixa!!!.
Aquets dies  enrere, per celebrar diversos aniversaris, hem fet  pastissos, la majoria de xocolata.( ja els aniré posant al blog) i tenien ganes d’algun altre sabor.
Com a la meva cosina li encanta el tiramisú, quina millor ocasió per fer-ne.
A mi son unes  postres  que no m’agraden, però  va ser un èxit. La recepta, de la Conchita, del casal.

Anem al tema.

Ingredients:
500 gr. de Mascarpone.
5 rovells d’ou.
40 gr. de sucre.
100 c.c. de licor Amaretto.
500 gr. de nata per muntar.
100 gr. de sucre.
2 sobres de Nescafé.
Cacau  amarg. (Valor)
30 melindros.

Barrejar els rovells d’ou amb 40 gr, de sucre, blanquejar al foc en un cassó. D’això  se’n diu un sabayón. Afegir l’amaretto.
Muntar la nata amb 100 gr. de sucre.
Barrejar el mascarpone amb el sabayón i afegir la nata, amb comte de que no s’abaixi.
Fer un café amb els dos sobres de Nescafé.
Disposar una capa de melindros, remullats amb el café, al fons d’una safata o amb motllos individuals. Espolsar amb cacau amarg. Continuar amb una capa de crema de mascarpone, una de melindros, una altre de mascarpone i una altre de melindros. Acabem amb una capa de crema de mascarpone.
Reservem a la nevera fins al moment de servir, que ho espolsarem amb cacau.



Es un postre que es serveix amb el mateix motlle que es fa, ja que quan el talles no es molt consistent, tal com es veu a les fotos.
Si es un àpat de compromís, millor muntar el tiramisú en motlles individuals.

Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!!

21 comentaris:

  1. Ummm m'encanta i a mes ho fas com jo, ho trobo boníssim!!!!!!!
    Petonets

    ResponElimina
  2. és un dels meus postres preferits! a més, t'ha quedat molt be i quallat!!! petonets

    ResponElimina
  3. M'agrada tant tant, que no el faig mai jajaja!! Té un aspecte perfecte!! aii que tinc el mono...petons!

    ResponElimina
  4. Aquest postre m'encanta i a casa seeeeeempre me'l demanen. T'ha quedat preciós, se'ns dubte a millor manera de festejar tantes celebracions! ;)
    Petonss

    ResponElimina
  5. I jo que pensava que a mi no m'agradaba el mascarpone i es el amaretto, que no m'agrada gens, i ira que els ingredients q porta el tiramisu son bonisims

    ResponElimina
  6. Em torna boja! repetiria 2 i 3 vegades.

    ResponElimina
  7. Carmen:
    Si el faig com tu, segur que es bo.

    Judith:
    Per ser un postre que es desmunta tot, a quedat prou be.

    Roser:
    Ja tens deures per fer...

    ResponElimina
  8. Acabat de fer:
    a casa no tinc masa costum de fer-lo, pero ara tambe me'l demanen.

    Neus:
    A mi el que no m'agrada es el gust del cafe.

    Cristina:
    Dons en va sobrar per repetir 2i3 vegades,jaja

    ResponElimina
  9. Que rico¡¡ Seguro que el encantó¡ Un fuerte abrazo, Teresa

    ResponElimina
  10. Ay Gemma, què bo!!!! =)
    M'encanta, i com a tú no t'agrada, em puc quedar amb la teva ració? jiji...
    Petonets

    ResponElimina
  11. Tere:
    Si que les encantó, si.

    Helena:
    Quan vulguis, tota teva...

    ResponElimina
  12. Gemma, doncs a mi m'encanta!! I t'ha quedat fantàstic!!
    Petons!

    ResponElimina
  13. Gemma para mi el mejor pastel del mundo, divino te ha quedado y triunfaste por la puerta grande seguro
    peto
    miquel

    ResponElimina
  14. A mi no m'agrada el cafè i per tant tampoc el tiramisú, no et pots imaginar la ràbia que em fa!!

    ResponElimina
  15. Merce:
    Diuen que si, que estava fantastic!

    Miquel:
    Millor un de xocolata,no?

    Cristina:
    No et preocupis, a mi tampoc m'agrada!!

    ResponElimina
  16. Aquest pastis es un pecat fer-lo a casa meva, ja que per mes gran que el faci mai n’ha prou, esta deliciós.
    Molts petons

    ResponElimina
  17. El tiramissú és una de les meves postres preferides, tot i que jo el faig sense nata.
    petonets

    ResponElimina
  18. L'Albert és un enamorat d'aquests postres i des que tinc el bloc vaig dient que l'haig de fer, l'haig de fer!...però encara no l'he fet...Quan veig aquestes fotos m'entren ganes de posar-m'hi, així que no tinc excusa! a la feina!.Un tiramisú de llibre!A reveure.

    ResponElimina
  19. Mmmmmmmmmmmm por dios que bueno, te ha quedado genial.

    ResponElimina
  20. ostres que bé t'ha quedat! A mi em sembla que el teu no es desmonta massa. Sigui com sigui, segur que vas fer les delicies de la teva cosina!!! Petonets

    ResponElimina
  21. Sión:
    Aixó diuen els que els hi agrada, que no hen tenen mai prou.

    Alba:
    Tambe le fet sense nata, pero agrada mes aquest.

    Mercè:
    Fes el favor de fer-li un tiramisu a l'Albert!!!!

    Trini:
    Grcaias por tu comentario.

    Eri:
    La veritat es que tenia mes consistencia de la que jo hem pensava, ja que es un postre que es sol desmontar quan el presentes.
    (será que esta molt ben fet, jaja)

    ResponElimina