La veritat es que m’ha costat una mica trobar unes
galetes de llimona que, realment, tinguessin gust de llimona.
Potser us semblarà exagerat, però es així. He
provat diferents receptes i sempre era: si….però….
Les vaig veure en el bloc cousasdemilia. La
diferencia es que ella les fa amb pistola i jo, com en el moment de fer-les no
tenia a mà la meva pistola, les vaig fer amb la mànega pastissera amb la broca
arrissada.
Ens varen encantar i, el millor, quan vaig
preguntar quin gust tenien em varen dir: a llimona.... Per fi ho havia aconseguit
!!!
Ja veieu quina tonteria, però a mi em va fer il·lusió,
que voleu que us digui!!
Aprofito aquesta recepta per participar (tard, ja ho se...) al Enfogona’t
d’aquest mes, que ens demana una recepta amb blat. Perdoneu Marina i Clara.
Anem al tema.
Ingredients:
-150 grs. De mantega pomada.
-150 grs. De sucre.
.-1 ou.
-2 cull. petites de pell de llimona ratllada.
-2 cull. grans de suc de llimona.
-4 gotes d’essència de llimona (opcional)
-1 cull. petita de llevat.
-Un pessic de sal.
-280 grs. De farina de blat.
Batre la mantega amb el sucre fins que agafi una
mica de volum.
Afegim l’ou, la pell i el suc de la llimona, les
gotes d’essència i el pessic de sal i seguim remenant una mica.
Tamisem la
farina i el llevat i anem incorporant, poc a poc, sense deixar de remenar.
Jo ho he fet amb les barnilles elèctriques i al
final amb la llengua de silicona.
Queda una massa una mica tova però amb la suficient consistència.
Es el moment de posar la massa a la pistola o be a
la mànega pastissera.... i a fer galetes.
Les enfornem a 180º uns 7 o 8 minuts. Vigileu que
es fan prou ràpid i cada forn es un món...
En una caixa de llauna es guarden molt bé, si en
sobren...jeje.
El bol de topets i les llimones els podeu trobar a
la botiga de regals La Campana, al barri
d’Hostafrancs... gràcies Lluïsa !!
Espero que us agradi i..... Caprofiti !!!!!


Uau! Semblen boníssimes, Gemma! Ja ho saps, oi, que pots passar quan vulguis per la ràdio i portar-ne... he he! Moltes gràcies per participar! Petonet
ResponEliminauuooo amb el que magrada la llimona...aquestes galetes han de ser tremendaaaas. petonets
ResponEliminauuooo amb el que magrada la llimona...aquestes galetes han de ser tremendaaaas. petonets
ResponEliminaT'han quedat fantàstiques amb la mànega pastissera!!! Han de ser boníssimes!!! Recepta guardada...
ResponEliminaPetonets
Què bones són fetes a casa. T'han quedat genials!
ResponEliminaAmb gustet a llimona, genials! No et dic si te'n queden que t'ho prens al peu de la lletra... jajajaja! Ets la millor!
ResponEliminaPetons
Sandra
Que boniques que t'han quedat i amb un intens gust de llimona... boníssimes!. A més, la foto t'ha quedat molt xul·la!. Jo em pensava que les llimones eren de veritat, però si són de la Campana, no ho poden ser, je, je.
ResponEliminaUnes galetes amb gustet a llimona tenen de ser boníssimes, i tan quedat genials
ResponEliminaPetons
Ara només falta embolcallar-les amb una bossa transparent i un llacet daurat i portar-me-les, je, je, je...Què guapes que t´han quedat.
ResponEliminaJo tambe vaig al darrera de les AUTENTIQUES galetes de llimona, aixi que recepta apuntada!!
ResponEliminaQuanta raó tens! no és fàcil aconseguir el gust de llimona! Si alguna vegada tens ocasió, compra emulsió de llimona, no essència i ja veuràs quina meravella. A més és totalment natural i és brutal el sabor... Petonets
ResponEliminaunas galletas asi con el gusto del limón y asi de bonitas es un bocado divino
ResponEliminapeto
Marina:
ResponEliminaDons si que m'agradaria venir un dia, pero a veure la radio, no ha parlar,eh....
Roser:
A casa han agradat molt!!!
Catieu:
Em sembla que m'agraden mes amb la mànega que amb pistola...
Nuria:
Com fetes a casa...res!!!
Sandra:
ResponEliminaDons , perque no m'hen queden, que si no.....ara ja se on haig d'anar... Grácies guapa!!! Jaja...
Glòria:
A que son xules, les llimones???
Crec que les fotos encara no estan prou bé....sembla que pot ser un problema de l'objectiu....ja parlem...
Sion:
Si que estan ben bones...
Cristina:
A veure si cauen divendres......jeje
Gemma:
ResponEliminaTú ets mes experta que jo... Si les fas, ja m'ho dius, a veure que et semblen...
Eri:
I ha on puc trobar la emulsió de llimona???
Miquel:
Divino, no se....pero terrenal t'asseguro que ho es...jaja
La llimona a les galetes queda sensacional, però és que a més t'han sortir precioses i perfectes! quines mans dona...
ResponEliminaPetons :)
Estas galletitas son riquísimas para tener siempre a mano y sobre todo a mí me encantan para acompañar un té a media tarde. Me gusta mucho como te han quedado, imagino ese aroma a limón, uhmmmmmm. Bss
ResponEliminaGemma, aquestes galetes de llimona tant quedat genials.
ResponEliminaEts una magnifica pastissera.
Empiezo con ellas y no acabo, las galletas siempre fueron mi perdición y ahora no puedo comerlas. Las haré para los míos. Bs. Olí de ENTREBARRANCOS
ResponEliminaQuin goig que fan !!!!! t´han quedat perfectes i molt temptadores... n´he prenc una o dues... petons,
ResponEliminaTe han quedado fantàsticas lucen muy delicciosas,abrazos y abrazos.
ResponEliminaGemma que bonitas te han quedado y deben estar bien ricas. Estas me las guardo para sorprender a mi sobrino Ivan que le encanta el limón. Un fuerte abrazo, Teresa
ResponEliminaQue bones, amb aquest gust de llimona tan refrescant...
ResponEliminaHelena:
ResponEliminaTú tampoc et quedes curta amb la presentació dels plats,eh!!
Isabel:
A mi, a media tarde y a media mañana...jeje. Estan riquisimas...
Ramón:
Moltes grácies...
Oli:
Yo, lo que hago, es regalarlas...si no no paras de comer..jeje
Joaquina:
Bé, si tan sols son una o dues, val...
Rosita:
ResponEliminaSi que son deliciosas,si...
Tere:
Pues si le gusta el limón, te aseguro que lo vas a sorprender...
Anna:
Bones no...boníssimes...jeje
Bon dia Gemma,
ResponEliminaAhir vaig fer les teves galetes de llimona! Estava tan orgullosa de com de xules m'havien quedat amb la mànega pastissera... Va ser posar-les al forn i al cap de pocs segons van començar a desfer-se...ohhh no sabia què fer :-0 Total que les vaig deixar al forn més del que tocava perquè van créixer una mica i encara eren blanques. Ara tinc com melindros rodons amb textura de galeta!!! Ara sí, estan boníssimes!!! Saps què puc haver fet malament??? Moltes gràcies i records,
Gemma Fabrés.