Avui nomes vull ensenyar-vos les fotos de les mones que ja ens hem menjat, aquest any una mica abans de temps….
Unes son de trufa i gema i l’altre de mantega i ametlla. Les receptes no les poso perquè son , mes o menys, com totes les que corren per els blogs.
També, per els que us interessi, els bunyols sense gluten que us vaig dir que provaria de fer. Segons opinió general, boníííííííííííssims!.
 |
| Els bunyols sense gluten |
Espero que us agradi i......Caprofiti !!!!!
12 comentaris:
Gemma, et van quedar unes mones perfectes!! Jo sempre dic que aquests dies de bogeria, és molt millor fer-les a casa que els hi donen mil voltes!
Petons!
Quina pinta Gemma, has tingut una feinada impressionant!! Són totes molt xules! I els bunyols, una temptació!
Petonets
Sandra
La pimera estava boníssima!!
Gemma,
Quina feina... però com val la pena. T'han quedat "moníssimes". Petons
Puc donar fe que aquestes mones ens han "aprofitat" a tots!!! I els bunyolistes com jo, mai tenim prou amb la quantitat que ens prepara als de casa, si fes 100 kilos, segur que encara no en tindriem prou.
I la pregunta que fem a la Gemma es: hem d'esperar al proper any a menjar bunyols?? Perque no estem disposats!!!!!
Rudy
Quines mones més lluïdes!t'han quedat molt boniques, i els bunyols tenen un aspecte sensacional! Una abraçada "veïna!
(sóc del carrer Vallespir)...
Merce: Benvinguda al meu blog. Em fa molta il.lusió que hem visitis. Jo fa tems que et segueixo i alguna vegada, quan vivies fora, t'havía fet alguna consulta. Es un blog que fa tems que segueixo.
Gracies i salutacions
Sandra:
Molta feina pero encantada perque son molt agraits, els comensals...
La cuina de l'Eri:
No se que ha passat pero s'ha borrat el teu missatge, pero gracies per el comentari.
Anonim:
No et preocupis que aviat en tornarás a menjar....
Mercè:
Si noia, veines...
Molta feina pero tu no et quedes enrrere,eh?
Quin festival de Mones, t'han quedat sensacionals!
Gemma, ets tota una pastissera. Com ja t´han dit per aquí dalt les de casa són més resultones i cada vegada més costa trobar mones amb pa de pessic, ara s´ha posat de moda les figures de xocolata.
Acabo de descobrir el teu blog, a traves de la Gloria del Cafè de Nit, benvinguda al mont blocaire, això es una experiència tan enriquidora que la feina que porta ni la notes, i si els de casa t’ajuden com a mi, doncs es com un paradís.
Per cert quin reguitzell de mones, totes fantàstiques
Molts petons
Gemma:
Com ja t'he dit,aqui escalada de mones, jaja...
Cristina el problema de casa es que a mes de fer mones de pa de pessic, tambe hi ha figures de xocolata.Ho volrn tot i ja son ganapies....
Sion: benvinguda al meu blog, ja et seguia de fa temps, veig que m'has agregat al teu blog, jo també ho vaig a fer..
Gracies i un cop mes, benvinguda
Quines mones més mones!. Em quedaria amb la sara, però a casa nostra ha de ser de xocolata marrón, je, je.
L'any passat vaig dir que aquest any me'n faria una de sara per a mi i... no me'n vaig recordar!!!
Publica un comentari a l'entrada