dimarts, 26 de juliol de 2011

LLUÇ AMB PATATES.

Avui, per dinar, he fet un plat d’aquells que de tant senzills, a vegades ni hi penses a fer-lo..
Es tracta d’un lluç amb patates, però el que te de diferent es la manera de cuinar-ho..
Si alguna cosa bona te  haver començat el blog, es que hem fa recuperar receptes que fa temps que no faig, i aquest es un d’aquets plats. Com he dit abans es molt senzill de fer i us asseguro que queda súper  gustós.

Anem al tema.

Ingredients:
1 lluç tallat a talls amples (d’uns dos dits de gruix)
Patates. ( Quantes més millor)
All i julivert ( dos dosis  del de la Sirena)
1 llimona
1 grà d’all.
Oli i sal.
Pelem les patates i les tallem primetes. En una paella, posem l’oli a escalfar junt amb un grà d’all. Quan es calent, anem fregint les patates, per tandes. Les anem posant al fons de la safata que anirà  al forn i les salem
Quan son totes fregides, posem a sobre el lluç, sense salar.
En un bol, barregem  els quadradets d’all i de julivert amb oli. Amb un pinzell, pintem el lluç, un bon raig de llimona i al forn, 15 min. a 150º.
Quan es llest, el traiem  del forn, el salem i ja el podem servir.
Us puc assegurar  que d’aquesta safata hem menjat 5 persones i no n’ha sobrat ni una engruna.

Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!


Las de la meva quinta, potser recordareu aquets plats de floretes, que regalaven  amb els punts de la marca de llet Letona i que crec que totes les àvies  tenien a casa….

15 comentaris:

Roser ha dit...

un plat de tota la vida, gustòs i nutritiu que a vegades tenim oblidats per les noves tendències gastronòmiques! m'encanta el lluç amb patates i jo també fa molt que no el faig!!l'enyoro!! m'ha fet gràcia el comentari dels plats, jo tinc 26 anys i he heredat de la vaixella de la meva iaia uns plats semblants a aquest teu de floretes! son molt macus! els utilitzo en moments especials! petons guapa

Cristina ha dit...

Gemma, tens raó...el blog m´ha fet publicar receptes de postres de sempre que per senzilles les menyspreuem, però... no ha de ser així... A mi m´han donat les gràcies per publicar per ex: l' arròs amb llet. Qui m´ho havia de dir!

Aquest lluç la meva mare també l' ha fet i està per llepar-se els dits. I respecte al plat ara que ho dius la meva àvia i les seves germanes en tenien..
Fins a la tornada.

Kui_Netes ha dit...

Gemma,
La veritat que és un plat clàssic que no sempre pensem en fer. Em pasa igual amb els ous ferrats.
Fa molt bona pinta.
Salutacions.

Miquel ha dit...

con este plato la pregunta es que esta mas bueno la merluza o las patatas je,je me encanta el pescado con patatas y al horno,y no me estraña que no quedo nada
peto
miquel

elsfogonsdelabordeta ha dit...

Visca els plats senzills de tota la vida, mai fallen! I si a sobre són tant bons i gustosos com aquest millor!
Petonets
Sandra

Dadá flavors ha dit...

¡Fantástico plato!, se ve muy rico.
besos

GEMMA ha dit...

Roser:
Els meus plats estan a casa dels meus pares i eren de la meva ávia, també.,jaja

Cristina:
Jo tinc altres receptes en ment, de les de tota la vida, que estic recopilant. Qualsevol dia començo a publicar...

Kui-netes:
A casa, dels ous ferrats no se'n han oblidat...

GEMMA ha dit...

Miquel:
Aquesta mateixa pregunta hem fet a taula i, per uns les patates, per els altres el lluç...

Sandra:
S¡ha de recuperar la cuina tradicional, sense desmereixe la mes vanguardista...

Dadá:
Bienvenida a mi blog y gracias por tu comentario. Espero volver a verte por aqui.
Besitos.

Judith ha dit...

no fa falta complicar-nos massa per obtenir un bon resultat, oi????? molts petonets

La cuina de l'Eri ha dit...

Hola,
A mi em passa com el Miquel, no se que m'agrada més si el peix o les patates!!! Ja anys que no ho faig i ´m'has fet venir ganes de tornar-lo a fer. Està molt bé posar aquestes receptes fàcils, clàssiques si, però que a vegades oblidem ... a mi em va de conya vaja!! Petons

GEMMA ha dit...

Judith:
Jo,ja ho veus, penso com tú.

Eri:
M'alegro que el meu blog et serveixi per recordar receptes de sempre, pero segur que tu també en fas, d'aquestes.

mercè ha dit...

Acaves de fer un d'aquells plats que tan m'agraden i que tan m'apropen a la cuina que em fa emocionar. On hi hagi una cassoleta així...que em deixin a mi amb un bon pa de pagès al costat i la cassola no caldrà rentar-la...Una abraçada!

Fem un mos ha dit...

Un plat de sempre fàcil i deliciós, que més es pot demanar
Petons

Mercè ha dit...

Gemma, un plat senzill però amb tots els gustos!!! Un plat d'aquells de tota la vida que sovint ens oblidem al calaix, oi?
Petons!

GEMMA ha dit...

Mercè:
Si ho se,no netejo la safata i vens tu a sucar-hi pa...

Sion:
La veritat es que si que es deliciós.

Mercè:
Dons jo procuro no oblidar-los al calaix i el blog m'está ajidant a fer-ho.