No conec a ningú que no li agradin els calamars a la romana. Si mes no, a casa meva.
El meu fill gran es el que mes demana quan anem de restaurant, per anar fent boca. Però no una ració per compartir,no. Ell ja diu: una per compartir i una per mi sol…
El dilema, però, sempre es el mateix. Quin es el millor arrebossat ??? On son mes bons ??.
A casa es igual, aquest arrebossat es millor que el que vas fer un altre dia,etc… Dons sembla que per fi hem trobat el que ens agrada a tots per igual !! El secret: una bona tempura.
Les fotos no son molt bones perquè era de nit i, com comprendreu, no hem varen deixar fer moltes proves…. Tenien gana, jaja.
Anem al tema.
Ingredients:
-Un parell de bons calamars. (tamany mitjà)
-200 gr. de farina de blat, de la normal.
-180 cl. d’aigua, aprox.
- 1 joc de sobres de gasificant (Hacendado)
-Sal.
En un bol barregem la farina amb el sobre de gasificant,( aquest es un dels truquets per que quedi bé l’arrebossat). La idea, de la Conxita del Casal. Salem i anem afegint l’aigua a poc a poc.
L’altre truquet es que l’aigua estigui moooolt freda. Jo la poso 1 hora abans a la nevera.
Anem remenant fins que quedi una pasta espessa. Normalment en tenim prou amb aquesta quantitat d’aigua, però si veieu que en teniu prou abans o en falta, feu servir la que us calgui.
Deixem reposar la pasta durant una estona perquè faci efecte el gasificant.
Mentrestant, tallem els calamars a rodanxes i els salem. Quan faig calamars a la romana guardo les potes i les ales per fer arròs, ja que només volen anelles….
Els deixem assecar en un drap de cotó, perquè després no esquitxin.
Passat el temps de repòs, anem pasant les anelles per la pasta i en una paella, amb oli abundant, anem fregint els calamars.
Quan els traiem, els deixem una mica sobre un paper de cuina perquè empapin l’oli.
Ja els podem emplatar i servir. Afanyeu-vos a seure a taula perquè…volen !!!!
Vull aprofitar aquesta recepta per participar al concurs piensoluegococino tu mejor truco.
La Sònia i la Neus son les creadores d'aquest bloc i estan d'aniversari i desde aquí vull felicitar-les.
.
Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!
24 comentaris:
Ara ja sé el per què dels truquets, je , je, je...prepara una clareta que vinc a tastar els calamars.
Quina coincidència!! jjeje Bueno com més truquets millor podem a daptar les nostres receptes. Petons
M'encanta el teu post!!!! jo mai he trobat el rebossat ideal per fer el calamar a casa. O se'm separa de la resta o no queda cruixent, ...més bé humit. Aií que moltes gràcies per compartir la teva recepta. Ho possaré en pràctica!!!!
Bueno avui aneu de calamars....
Gràcies per la teva participació.
Un petonet
Fa temps que no en faig, també els tenim al bloc amb un arrebossat que queda molt bo! Provarem els teus truquets ;)
Petons
Sandra
Cristina:
Dons avui no podrá ser...que vaig a can Barça...jeje
Roser:
Si noia, quina casualitat...pero es que son an bons...
Va de pan:
Et puc assegurar que si el fas així i amb l'oli ben calent, no et fallará..
Neus:
Es que com li dic a la Roser...son tan bons...
Sandra:
Buscaré els vostres que segur que seran originals i ben bons...
Te'n queden? Encara no he sopat.
Nani
unos buenos calamares sin duda si lo veo asi me los pido fijo
peto
Si els calamars a la romana estan ben fet, no hi ha qui s'hi resisteixi!! m'agrada el truquet que ens has donat, ho provaré! petons
Que bo que és el teu fill! No és tonto, oi? Jo també ho faria tot per mi, em sembla... els calamars a la romana són un clàssic que no passa mai de moda. Gemma, descriu-me el gasificant, que el buscaré! (és en pols, líquid...)? Petonet!
Nani:
ho sento en l'aànima pero has fet tard....jeje
Miquel:
Dons ja els pots demanar...que queden boníssims.
Roser:
Prova de fer-los així i ja m'ho diràs...
Marina:
El gasificant es una caixa de color lila que venen al Mercadona.A la caixa posa gasificante litines i es de la marca Hacendado. Sempre s'utilitzen dos sobres, un de color blanc i un de lila. Si tens cap dubte, m'ho preguntes, ok?
Aquest calamars tan quedat molt be i tenen de ser bons.
A reveure.
UN plat que agrada a totjom, a grans i a petits. I tens raó que el secret està en l'arrebossat ;)
a mi si són fets a casa si, si son dels congelats tipus fritanga no! així que aquests teus segur que m'agraden!!! petonets
A casa ens agraden també a tots els calamars a la romana. I és veritat que a vegades es reisteixen una mica. A tu t' han quedat molt bé!
Calamars a la romana Ummmm que bons. Ara amb aquest truquet segur que no fallaran mai.
Petons
Els calamars a la romana son un d'aquells clàssics que "on van triomfen" (sembla un eslogan cerveser, però es veritat).
Una abraçada
Ui! Com provaré aquests truquets, m'encanten però mai em queden com m'agradaria.
Me encantan los calamares.
Que pases feliz fin de semana.
Ramon:
Si que son molt
Gemma:
Jo crec que si que es el secret, el rebossat...
Judith:
A mi tampoc m'agraden tipus fritanga...
Anna:
fets així, veuras com et quedaran be, segur...
Sion:
Segur que no fallen mai...
Josep:
Jajaja...si que es veritat,si...
Nuria:
ja veuras com fets així et quedaran bé...
Trini:
me alegra verte por aqui... Nuen fin de semana a ti tambien...
JAJAJA ..GEMMA en mi casa hasta se hacen bocatas ..es que son un vicio .Siempre que tapeamos y los tienen ..pedimos calamares a la romana o fritos como los tengas ..que ricos con una cervecita ..besos y buen domingo MARIMI
T'han quedat fantàstics, no m'estranya que tinguin tan d'èxit! La propera vegad aprovaré això del gasificant!
Petonets!
Anna
No tinc massa experiència en arrebossats i per tant prenc nota.
Els que si em surten be, són els arrebossats vegetals (tempura de verdures) fets també amb aigua molt freda i una farina que em van recomanar i que la bossa té simbols orientals (comprada al súper oriental de baix a Balmes).
Però no se massa més... :)
Publica un comentari a l'entrada