dimarts, 18 d’octubre de 2011

PA AMB VI I SUCRE

Ja se que aquest no es un berenar “políticament correcte” però  per  els que en menjàvem quan érem  jovenets…, a que era brutal?
Jo recordo la meva àvia, a Castelldefels, les tardes d’estiu, escoltant a la ràdio la Elena Francis : Querida amiga…… bla,bla,bla. Ja sabia  que era l’hora de berenar i si tocava pa amb vi i sucre, al meu germà i a mi se’ns  feia la boca aigua. Precisament va ser ell, el meu germà, el que em va recordar aquest berenar i la idea de posar-ho al bloc.
La veritat es que quan el vaig preparar no hem vaig poder estar de fer-hi una mossegada i realment segueix  sent tant bo  com recordava.
Evidentment, només ens en donaven un cop per setmana i mai sabíem el dia que seria, així hi havia mes sorpresa.
Anem al tema.





Com podeu imaginar no te cap secret.
Una  llesca de pa de pagès ben bo, regat amb vi negre del porró  de l’avi, i un parell de cullerades de sucre escampades per sobre.

Aquesta entrada la dedico als veterans del Barça de hockey sobre rodes, ja que el meu germà forma part d’aquest equip. Si voleu veure mes sobre aquests “bojos del hockey” mireu aquí.
Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!!

22 comentaris:

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Gemma; Jo -i també el meu germà- n'havía menjat moltes vegades... del mateix porrò a la llesca... per cert aquesta llesca tè tó "...grana" potser les victóries aconseguides, tenen aquest color...?
Que vagi de gust Gemma¡¡

Judith ha dit...

un clássic! encara que jo era més de pa amb oli i sucre, i a vegades colacao!!!! petonets

elsfogonsdelabordeta ha dit...

Jo no n'havia menjat mai, però la meva mare sempre ens parlar d'aquest berenar! Serà qüestió de fer-lo un dia!
Petonets
Sandra

Mercè ha dit...

Veus, jo d'això no n'havia menjat però sí que ho havia sentit explicar als meus avis i pares!!
Petons!

Encontrar la Felicidad en Pequeños Detalles ha dit...

Ostres! Quin records Gemma!!! A mi a vegades em feien un batut de ou, vi i sucre!! Imagina't!!! jijijiji
Un petonas
Sònia

MALÚ ha dit...

La meua avia també ens feia este verenar, pero en un entrepa. Jo ho recorde bonissim. Tindre que prepararme-ho un dia per tornar arrere en el temps. El batut d'ou que diu Sonia tambe l'he probat, mel feien amb vi de quina. jajaajjja...mare!!! aço vol dir que ja soc major. jajajaja. Besets!!!!

Acabatdefer ha dit...

Reconec que no vaig provar el pa amb vi i sucre fins fa dos anys a la festa de la verema d'Artès. I la veritat és que em vaig quedar sorpresa, era boníssim!
Quina llàstima que els meus avis per berenar no s'enrrollesin i em féssin aquest super berenar...
;)

Gemma ha dit...

Un berenar dels d'abans de veritat! Jo ja no vaig menjar-ne mai...
Segur que després d'aquest berenar, el partit de hockey es guanya segur ;)

SUSANNA ha dit...

Hola guapa tu

i quins records d´infantessa, molt millor que tota aquesta "bolleria insdustrial" que corre ara,...o no ??

mil petonets Susanna

Miquel ha dit...

un clasic de tota la vida i molt bo i sa
peto

Tere ha dit...

Un clásico, en casa mi madre nos ponía pan, aceite y azúcar.. mucho azúcar¡¡ riquísimo¡ Un fuerte abrazo, Teresa

GEMMA ha dit...

Josep:
Si que es veritat, del porro a la llesca.

Judith:
El meu marit també era de pa amb oli i sucre...

Sandra:
Aixó et pasa per ser tant jove. Prova i veurás que bó.

GEMMA ha dit...

Mercè:
Ja saps que et toca, provar-ho.

Sònia:
A mi hem feien rovell d'ou amb sucre.

Malú:
Realment es nota els que ja tenim una edat, jaja

GEMMA ha dit...

Acabat de fer:
Les meves àvies si que s'enrollaven, si.

Gemma:
El pots preparar un dia i veuràs que et vas pedre per ser mes jove, jaja.

Susanna:
Si que es millor això que una pasta empaquetada.

GEMMA ha dit...

Miquel:
Si que es un clàssic pero no per això menys bó...

Tere:
A mi marido también le preparaban pan aceite y azucar...

Fem un mos ha dit...

El berenar esperat per tota una generació, avui igual t’empresonen per voler alcoholitzar a un nen jejeje
Petons

MaryLou ha dit...

M'encantava!!!! i no ho he tornat a menjar... m'agradave més, però, amb oli i sucre. Nosaltres posàvem oli i cola-cao! Quins records!!!!
Petonets

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Ostressss quan temps feia que no pensava en aquest berenar tan bo...mira per on que avui els hi prepararé als meus fills, segur que els hi farà gràcia...petonets

Cristina ha dit...

La de vegades que n' havia menjat de petita quan el dia del pregó de la Festa Major es repartia entre els assistents...

Olga Y Jorge ha dit...

JO QUE BUENO! Se nos hace la boca agua con esta receta y con la de los buñuelos que nos recomendaste! Ya hemos visto que tienes bastantes recetas sin gluten! Que bien! :)
Un besazo, cielo, desde http://elrincondelpaladar.blogspot.com

GEMMA ha dit...

Siòn:
No donis idees, jaja.

Marylou:
Jo el del cola-cao el menjava per esmorzar...

Mª Jose:
Jo el vaig preparar i menjar, jo soleta, jaja

GEMMA ha dit...

Cristina:
Amb aquesta entrada es nota qui sonm una mica "carrocillas" i qui es mes jove, jaja

Olga Y Jorge:
Es lo que tiene tener celíacos en la família. In tentas hacer cositas sin gluten...