Ja se que aquest no es un berenar “políticament correcte” però per els que en menjàvem quan érem jovenets…, a que era brutal?
Jo recordo la meva àvia, a Castelldefels, les tardes d’estiu, escoltant a la ràdio la Elena Francis : Querida amiga…… bla,bla,bla. Ja sabia que era l’hora de berenar i si tocava pa amb vi i sucre, al meu germà i a mi se’ns feia la boca aigua. Precisament va ser ell, el meu germà, el que em va recordar aquest berenar i la idea de posar-ho al bloc.
La veritat es que quan el vaig preparar no hem vaig poder estar de fer-hi una mossegada i realment segueix sent tant bo com recordava.
Evidentment, només ens en donaven un cop per setmana i mai sabíem el dia que seria, així hi havia mes sorpresa.
Anem al tema.
Com podeu imaginar no te cap secret.
Una llesca de pa de pagès ben bo, regat amb vi negre del porró de l’avi, i un parell de cullerades de sucre escampades per sobre.
Aquesta entrada la dedico als veterans del Barça de hockey sobre rodes, ja que el meu germà forma part d’aquest equip. Si voleu veure mes sobre aquests “bojos del hockey” mireu aquí.
Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!!
22 comentaris:
Gemma; Jo -i també el meu germà- n'havía menjat moltes vegades... del mateix porrò a la llesca... per cert aquesta llesca tè tó "...grana" potser les victóries aconseguides, tenen aquest color...?
Que vagi de gust Gemma¡¡
un clássic! encara que jo era més de pa amb oli i sucre, i a vegades colacao!!!! petonets
Jo no n'havia menjat mai, però la meva mare sempre ens parlar d'aquest berenar! Serà qüestió de fer-lo un dia!
Petonets
Sandra
Veus, jo d'això no n'havia menjat però sí que ho havia sentit explicar als meus avis i pares!!
Petons!
Ostres! Quin records Gemma!!! A mi a vegades em feien un batut de ou, vi i sucre!! Imagina't!!! jijijiji
Un petonas
Sònia
La meua avia també ens feia este verenar, pero en un entrepa. Jo ho recorde bonissim. Tindre que prepararme-ho un dia per tornar arrere en el temps. El batut d'ou que diu Sonia tambe l'he probat, mel feien amb vi de quina. jajaajjja...mare!!! aço vol dir que ja soc major. jajajaja. Besets!!!!
Reconec que no vaig provar el pa amb vi i sucre fins fa dos anys a la festa de la verema d'Artès. I la veritat és que em vaig quedar sorpresa, era boníssim!
Quina llàstima que els meus avis per berenar no s'enrrollesin i em féssin aquest super berenar...
;)
Un berenar dels d'abans de veritat! Jo ja no vaig menjar-ne mai...
Segur que després d'aquest berenar, el partit de hockey es guanya segur ;)
Hola guapa tu
i quins records d´infantessa, molt millor que tota aquesta "bolleria insdustrial" que corre ara,...o no ??
mil petonets Susanna
un clasic de tota la vida i molt bo i sa
peto
Un clásico, en casa mi madre nos ponía pan, aceite y azúcar.. mucho azúcar¡¡ riquísimo¡ Un fuerte abrazo, Teresa
Josep:
Si que es veritat, del porro a la llesca.
Judith:
El meu marit també era de pa amb oli i sucre...
Sandra:
Aixó et pasa per ser tant jove. Prova i veurás que bó.
Mercè:
Ja saps que et toca, provar-ho.
Sònia:
A mi hem feien rovell d'ou amb sucre.
Malú:
Realment es nota els que ja tenim una edat, jaja
Acabat de fer:
Les meves àvies si que s'enrollaven, si.
Gemma:
El pots preparar un dia i veuràs que et vas pedre per ser mes jove, jaja.
Susanna:
Si que es millor això que una pasta empaquetada.
Miquel:
Si que es un clàssic pero no per això menys bó...
Tere:
A mi marido también le preparaban pan aceite y azucar...
El berenar esperat per tota una generació, avui igual t’empresonen per voler alcoholitzar a un nen jejeje
Petons
M'encantava!!!! i no ho he tornat a menjar... m'agradave més, però, amb oli i sucre. Nosaltres posàvem oli i cola-cao! Quins records!!!!
Petonets
Ostressss quan temps feia que no pensava en aquest berenar tan bo...mira per on que avui els hi prepararé als meus fills, segur que els hi farà gràcia...petonets
La de vegades que n' havia menjat de petita quan el dia del pregó de la Festa Major es repartia entre els assistents...
JO QUE BUENO! Se nos hace la boca agua con esta receta y con la de los buñuelos que nos recomendaste! Ya hemos visto que tienes bastantes recetas sin gluten! Que bien! :)
Un besazo, cielo, desde http://elrincondelpaladar.blogspot.com
Siòn:
No donis idees, jaja.
Marylou:
Jo el del cola-cao el menjava per esmorzar...
Mª Jose:
Jo el vaig preparar i menjar, jo soleta, jaja
Cristina:
Amb aquesta entrada es nota qui sonm una mica "carrocillas" i qui es mes jove, jaja
Olga Y Jorge:
Es lo que tiene tener celíacos en la família. In tentas hacer cositas sin gluten...
Publica un comentari a l'entrada