dissabte, 1 d’octubre de 2011

PASTIS DE PINYA

Avui toca una recepta dolça. Un cop mes es una recepta de la meva mare. Fàcil, ràpida i “resultona”.
Es un pastis que li he vist fer moltes vegades a la meva mare i que, a mi, fins fa poc, no m’agradava. No li acabava de trobar el punt. Però  per poder explicar que es un pastís molt lleuger, suau de gust  i refrescant, l’havia de provar, no us sembla?.
La meva àvia sempre hem deia: primer prova i desprès dius si t’agrada!
Amb això he aconseguit  que ara si que m’agradi.

Anem al tema:
Ingredients:
-Un pot de pinya d’un kg.( de las que son “en su jugo” i que no sigui de la marca Del Monte)
-1/4 de kg. de nata líquida per muntar.
-6 cull. Soperes, rasses, de sucre.
-2 sobres de gelatina de llimona Royal.
Per fer el caramel:
-2 cull. De sucre + unes gotes de suc de llimona.
Primer de tot fem el caramel. En un pot `posem les dues cullerades de sucre. Hi afegim unes gotes de suc de llimona i esperem que es desfaci. Sense que es cremi, el posem a la base del motlle.
En un pot posem el suc de la pinya, el sucre i la gelatina en pols. Al foc, remenant fins que es desfaci la gelatina i no arribi a bullir.
Tot seguit hi afegim la nata i la pinya a trossets. Ho passem  tot per la batedora  elèctrica  fins que quedi ben triturat.
Posem la barreja al motlle i deixem refredar una mica. Quan està una mica refredat o deixem a la nevera unes quantes hores. Millor d¡un dia  per l’altre.
Per desemmotllar-ho, passem  un ganivet per el voltant i acostem el motlle uns segons al foc.
Això  farà que es desprengui  del motlle més fàcilment i que el caramel quedi mes lìquid.
Es un pastís que, com podeu comprovar, es molt senzill de fer i el resultat, si us agrada la pinya, es fantàstic.

A que fa bona pinta????

Veureu que la pinya, recomano que no sigui de la marca “del monte”. Reconec que es una molt bona marca, però en aquest cas, no va bé perque es molt fibrosa i no la podem triturar prou bé. Es una apreciació personal (bé, de la cuinera).

I la propera entrada , dimarts. També es un dia d’aquells especials!!!!!!

Espero que us agradi i ….. Caprofiti !!!!!

Com us vaig explicar en una altre entrada, a casa, hi ha alguns plats que tenen el nom del qui mes li agrada o que representa alguna cosa per aquella persona. Dons aquest es el pastis de pinya de la Carma. Ja aniré posant algún altre plat amb “nom propi”. jaja


17 comentaris:

cuinatxikipolit ha dit...

Té una pinta fantàstica, me'n menjaria un trosset ara mateix!
genial!
Núria

Cristina ha dit...

Jo en faig un de molt similar i és tan refrescant que quan fa calor ve molt de gust

elsfogonsdelabordeta ha dit...

Mai he fet una pastís d'aquest tipus, però si és recepta materna segur que és boníssim!!
Petons
Sandra

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Gemma; Les receptes de la mre, sempre porten bones vibracions...
Suposo, que és pot fer amb pinya natural, veritat?
Que vagi de gust Gemma¡¡ :-D

Olga Y Jorge ha dit...

Hola, guapa!!! Que tal todo?? Viendo esta receta nos aseguramos de que te cuidas estupendamente! jajaja ;)
Sentimos mucho no haberte visitado antes para devolverte la visita a nuestro blog!! No tenemos perdon! :( Aun asi nunca es tarde, no?
No se vosotros, pero de repente nos esta dado un hambre!! ;)
Un besazo cielo!:)
elrincondelpaladar.blogspot.com

Cristina ha dit...

M´encanta la pinya i deu estar boníssim. A mi m´ha passat el mateixa amb algunes receptes o ingredients que no t´agraden però un dia les proves i, no sé si déu ser alguna força gustativa espiritual que et fa canviar i llavor et comença la dèria per repetir.

Gemma ha dit...

A mi m'agraden molt els pastissos frescs a base de fruita com aquest, a casa tindria molt èxit!

La Taula d'en Bernat ha dit...

Mmmm! Quina bona pinta! I amb pinya en almívar es podria fer?

~Lexibule~ ha dit...

Un joli gâteau et sûrement fort savoureux:) Bon dimanche!!xxx

Miquel ha dit...

y tanto que tiene buena pinta,ah las madres cuanto saben
peto

Roser ha dit...

Guauu que bo i fàcil, és com una mena de gelatina,no?? fantàstica,amb el que m'agrada la pinya! apuntada! petons

GEMMA ha dit...

Núria:
Benvinguda al meu bloc i ja en tens un trosset guardat!.

Cristina:
Si que es refrescant, si.

Sandra:
T'asseguro que ho es de bó.

Josep:
Dons, la veritat, no he vist mai que el fes amb pinya natural. De tota manera, necesitarás el suc per desfer la gelatina...

GEMMA ha dit...

Cristina:
A mi, elbloc, m'ha fet provar gustos que no havía provat mai.

Gemma:
Ja saps que et toca...

GEMMA ha dit...

Anna:
Dons crec que quedaría massa dolç, pero restant sucre també es podría fer.


Lexibule:
Bienvenida a mi blogy muchas gracias por tu comentario.


Miquel:
Son les que mes saben, les mares.

Roser:
Dons no, no queda com una gelatina. Es mes aviat una texturade puding, mes o meys.

Teresa ha dit...

Ooooh! l'aspecte diu menja'm!! petó

josep ha dit...

A mi també m'ho deien que si no tastava una cosa no podia dir si m'agradava o no, però que hi farem, jo soc dels que si un plat no entra pels ulls, menys ho farà per la boca, je,je.
Per cert, aquest pastís té molt bona pinta, eh!
Una abraçada

GEMMA ha dit...

Teresa:
Dons ja ho saps, mossegada...

Josep:
Es que ni ha que som una mica tiquis-miquis, jaja