Avui toca una recepta dolça. Un cop mes es una recepta de la meva mare. Fàcil, ràpida i “resultona”.
Es un pastis que li he vist fer moltes vegades a la meva mare i que, a mi, fins fa poc, no m’agradava. No li acabava de trobar el punt. Però per poder explicar que es un pastís molt lleuger, suau de gust i refrescant, l’havia de provar, no us sembla?.
La meva àvia sempre hem deia: primer prova i desprès dius si t’agrada!
Amb això he aconseguit que ara si que m’agradi.
Anem al tema:
Ingredients:
-Un pot de pinya d’un kg.( de las que son “en su jugo” i que no sigui de la marca Del Monte)
-1/4 de kg. de nata líquida per muntar.
-6 cull. Soperes, rasses, de sucre.
-2 sobres de gelatina de llimona Royal.
Per fer el caramel:
-2 cull. De sucre + unes gotes de suc de llimona.
Primer de tot fem el caramel. En un pot `posem les dues cullerades de sucre. Hi afegim unes gotes de suc de llimona i esperem que es desfaci. Sense que es cremi, el posem a la base del motlle.
En un pot posem el suc de la pinya, el sucre i la gelatina en pols. Al foc, remenant fins que es desfaci la gelatina i no arribi a bullir.
Tot seguit hi afegim la nata i la pinya a trossets. Ho passem tot per la batedora elèctrica fins que quedi ben triturat.
Posem la barreja al motlle i deixem refredar una mica. Quan està una mica refredat o deixem a la nevera unes quantes hores. Millor d¡un dia per l’altre.
Per desemmotllar-ho, passem un ganivet per el voltant i acostem el motlle uns segons al foc.
Això farà que es desprengui del motlle més fàcilment i que el caramel quedi mes lìquid.
Es un pastís que, com podeu comprovar, es molt senzill de fer i el resultat, si us agrada la pinya, es fantàstic.
A que fa bona pinta???? |
Veureu que la pinya, recomano que no sigui de la marca “del monte”. Reconec que es una molt bona marca, però en aquest cas, no va bé perque es molt fibrosa i no la podem triturar prou bé. Es una apreciació personal (bé, de la cuinera).
I la propera entrada , dimarts. També es un dia d’aquells especials!!!!!!
Espero que us agradi i ….. Caprofiti !!!!!
Com us vaig explicar en una altre entrada, a casa, hi ha alguns plats que tenen el nom del qui mes li agrada o que representa alguna cosa per aquella persona. Dons aquest es el pastis de pinya de la Carma. Ja aniré posant algún altre plat amb “nom propi”. jaja
16 comentaris:
Té una pinta fantàstica, me'n menjaria un trosset ara mateix!
genial!
Núria
Jo en faig un de molt similar i és tan refrescant que quan fa calor ve molt de gust
Mai he fet una pastís d'aquest tipus, però si és recepta materna segur que és boníssim!!
Petons
Sandra
Gemma; Les receptes de la mre, sempre porten bones vibracions...
Suposo, que és pot fer amb pinya natural, veritat?
Que vagi de gust Gemma¡¡ :-D
M´encanta la pinya i deu estar boníssim. A mi m´ha passat el mateixa amb algunes receptes o ingredients que no t´agraden però un dia les proves i, no sé si déu ser alguna força gustativa espiritual que et fa canviar i llavor et comença la dèria per repetir.
A mi m'agraden molt els pastissos frescs a base de fruita com aquest, a casa tindria molt èxit!
Mmmm! Quina bona pinta! I amb pinya en almívar es podria fer?
Un joli gâteau et sûrement fort savoureux:) Bon dimanche!!xxx
y tanto que tiene buena pinta,ah las madres cuanto saben
peto
Guauu que bo i fàcil, és com una mena de gelatina,no?? fantàstica,amb el que m'agrada la pinya! apuntada! petons
Núria:
Benvinguda al meu bloc i ja en tens un trosset guardat!.
Cristina:
Si que es refrescant, si.
Sandra:
T'asseguro que ho es de bó.
Josep:
Dons, la veritat, no he vist mai que el fes amb pinya natural. De tota manera, necesitarás el suc per desfer la gelatina...
Cristina:
A mi, elbloc, m'ha fet provar gustos que no havía provat mai.
Gemma:
Ja saps que et toca...
Anna:
Dons crec que quedaría massa dolç, pero restant sucre també es podría fer.
Lexibule:
Bienvenida a mi blogy muchas gracias por tu comentario.
Miquel:
Son les que mes saben, les mares.
Roser:
Dons no, no queda com una gelatina. Es mes aviat una texturade puding, mes o meys.
Ooooh! l'aspecte diu menja'm!! petó
A mi també m'ho deien que si no tastava una cosa no podia dir si m'agradava o no, però que hi farem, jo soc dels que si un plat no entra pels ulls, menys ho farà per la boca, je,je.
Per cert, aquest pastís té molt bona pinta, eh!
Una abraçada
Teresa:
Dons ja ho saps, mossegada...
Josep:
Es que ni ha que som una mica tiquis-miquis, jaja
Publica un comentari a l'entrada