dimarts, 4 d’octubre del 2011

PASTIS SELVA NEGRA

Avui torna a ser un dia  molt especial per a mi. Fa 16 anys  tornava a anar camí  de l’hospital ja que  al cap d’unes hores i una cesària, naixia el “petit” de la casa. I dic “petit” entre cometes, perquè varen ser  4 kg. de criatura. Molt gran i preciós. I segueix sent gran i preciós.( es el petit i que voleu que digui la seva mare…)
Des de el primer moment   va ser un nen molt tranquil, que només menjava i dormia. El seu germà deia que era un “bebe  avorrit” perquè no podia  jugar amb ell.  Però  res mes lluny de la realitat. De veritat, es el noi mes  divertit que conec. Amb una relació fantàstica amb el seu germà ( tot i que encara es barallen... a vegades)  Molt amic dels seus amics i per davant de tot una passió  amb nom i colors. Els colors blau i grana i el nom : el Barça.
Els que el coneixen ja ho saben. Plogui o nevi. Faci fred o calor, allà està  ell, al Camp Nou, animant al seu equip.
També  haig de dir que es el “catador” oficial dels postres que faig a casa i per tant tenia  un ventall de possibilitats  per triar.Com el pastis del Barça ja l’havia fet,  a triat el que avui us presento. Un Selva Negra. La veritat es que no te mal gust, ja que es un pastis que està  boníssim.
Que sapigueu que n’ha triat un altre per la celebració familiar, però  tindreu que esperar al cap de setmana…
Anem al tema.

Ingredients:
-4 ous.
-150 gr. de sucre.
-100 gr. de farina.
-50 gr. d’ametlla en pols.
-1 cull. petita de llevat en pols.
-1 cull. petita de vainilla en pols.
-40 gr. de cacau amarg, en pols.
-Un pessic de sal.
-100 gr. de mantega.
-700 gr. de nata líquida per muntar.
-125 gr. de sucre.
-Virutes de xocolata.
-Cireres en  almívar.
-50 cl. de cointreau.
Treballar amb les barnilles elèctriques  els ous amb els 150 gr. de sucre, fins que faci relleu.. Afegir la mantega desfeta i la farina barrejada amb el cacau , el llevat, la ametlla i la vainilla en pols.
Untar un motlle rodo amb mantega i disposar un paper de forn, al fons.
Omplir amb la mescla i coure al forn a 180º uns 25 o 30 min.
Deixar refredar el bescuit  en una reixeta.  Tallar pel mig.
Muntem la nata amb els 125 gr. de sucre i una mica de vainilla en pols.
Fer un almívar  amb el licor i una mica d’aigua, remullar el pastis i farcir-ho de nata. Si poden posar unes cireres en almívar. Tapar amb l’altre part del pastis.
Cobrir amb la nata restant i decorar amb les virutes de xocolata. Decorar amb uns rosetons de nata i unes cireres.
Deixar a la nevera fins al moment de servir.

Es una recepta de la Conchita del Casal i això vol dir, èxit assegurat!
Fill, espero que aquesta nova etapa que acabes de començar et serveixi per fer realitat els teus somnis. Estudia amb constància i segueix gaudint amb el futbol, fent-ho com tu saps, i no et marcaran cap gol !!!

Ricard, espero que t’agradi i….. Caprofiti !!!!!

23 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs per molts anys al tastaolletes oficial de casa!! Ha triat un pastís fantàstic, quina pinta!
Petons
Sandra

Miquel ha dit...

ehi mi hijo tambien es portero je,je
un buen pastis para el tastador oficial de la casa y te ha quedado muy bien
peto

Montse de Sants ha dit...

Espectacular el pastís!! I per molts anys al petit de la casa...Efectivament tu i jo sabem què és passar l'estiu embarassades i amb nens de 4 kg, deunidó, eh? Em fa il·lusió perquè és la 3a persona que conec, nascuda el mateix dia que jo!!! Si, si, avui (4/10) n'he fet 45! Molts petons i a gaudir d'aquests fills tan guapos!

trifasic de baileys ha dit...

Un pastís espectacular i ben merescut per celebrar els 16!!! aiixx qui els pogués tenir un altra cop!! que els disfruteu mare i fill!! petons

GEMMA ha dit...

Sandra:
M'agrada el títol de tastaolletes oficial, jaja.

Miquel:
Quins nervis que es pasen de pares de porters, eh?

Montse:
Moltíssimes felicitats a tú també.
La fornada del 66 som el millor que hi ha!!!!

Roser:
Ostres si, quin los pillara,eh!!!

Fem un mos ha dit...

Per molts anys al “petit de la casa” un pastis fantàstic, de ben segur que al “tastador” oficial li va agradar molt.
Petons

Gemma ha dit...

Per molts anys!
Ja es nota que és el catador oficial dels dolços, perquè ha triat un pastís de categoria! El Selva Negra és un dels pastissos més elegants que conec ;)

Judith ha dit...

Moltíssimes felicitats Ricard!!!! i a tu Gemma, enhorabona per ser una gran mare!!! i una bona cuinera!!! petonets

Sònia ha dit...

Mmmmm... una manera fantastica de cel·lebrar aquests 16 anys!!!! Un petonas pel Ricard i un altre pre a la gran cuinera!!! ;-)
Sònia

Helena ha dit...

Quina xulada de pastís, encara no n'he fet cap de selva negra! Quin porter!! Moltes felicitats i a disfrutar d'aquesta meravella de pastís ;)

MaryLou ha dit...

Felicitats al teu fill!!!! li has fet un pastís magnífic!!!! segur que no va quedar ni una engruna!!!!
Petonets

Tere ha dit...

Una gran tarta para celebrar el cumple del "peque", seguro que está encantado de catar todo lo que sale de tu cocina. Felicidades¡¡ Un fuerte abrazo, Teresa

Neus ha dit...

Uiii jo tinc un també de 16 anys, que distreta que tens que estar..jajajaj

Moltes felicitats al fill i a la mare, per la part que et toca i per aquest pastis.

Un petonet

GEMMA ha dit...

Sión:
A ell, i a tots ens va agradar...


Gemma:
Jo també el trobo elegant.

Judith:
Una gran mare no se si ho soc, si mes no, procuro fer-ho el millor posible.

GEMMA ha dit...

Sònia:
Si que es una bona manera,si.

Acabat de fer:
A veure si t'animés a fer-ho.

Marylou:
Bé, el que va quedar ens el varem acabar entre la nit i aquest migdía,jaja

GEMMA ha dit...

Tere:
Si que le gusta catar,si.

Neus:
Una edat complicadilla,no?

Ricard Sampere ha dit...

Pels que fan esport, com el teu fill, molt be el sucre... Però pels que suposo en feu menys, caldrà cuidar-se una mice eh?.
:)
Salut!

Cristina ha dit...

Vaja no té mal gust el noi...i a més porter...Em faré la seva fan...però després d' en Víctor Valdés, eh?

El pastís fantàstic; tot un clàssic que torna bojos els alemanys.

GEMMA ha dit...

Ricard:
Ja ens cuidem,ja. pero quan son celebracions tant importants, tot si val.,jaja

Cristina:
Quan substitueixi al Valdés, ja t'avisarem, jaja.

Olga ha dit...

El tall ho diu tot, un pastís genial!! 1
mil besosssss

Glòria ha dit...

Per mooolts anys!. No té mal gust el noi, eh?. T'ha quedat fantàstic, només de veure el tall, ja convida a menja-ne un trosset!

I que també serveixi per donar-li força energia per fer parades espectaculars!

La Taula d'en Bernat ha dit...

Un clàssic de tota la vida amb una presentació molt original. M'agrada la combinació de cireres verdes i vermelles! Segur que ha passat la prova del tastaolletes de casa! Felicitats!!!

Fins aviat!
Anna

Cristina ha dit...

Moltes felicitats pel teu noi i per la cuinera, ha escollit un pastís boníssim i t'ha quedat de pastisseria!