Del per que s’hen diuen així,no en tinc ni idea. Però
quan a classe, van proposar de fer-ne, jo vaig ser de les primeres en votar que
si!
M’encanten. A mes, es d’aquells dolços que em
porten records d’infantessa.
La meva àvia, com sabia que m’encantaven, sempre
que anava a casa seva a dinar en tenia un apunt per postres! Com no voleu que
em porti records....si el que fan les àvies per els nets no ho fa ningú (si mes
no, la meva)
Jo, sempre que cuino, recordo molt a la meva àvia.
Ella havia passat una infantessa molt dura, com suposo que moltes àvies
d’aquella època, però tenia un caràcter tant alegre i sempre amb alguna
historia que explicar...i una mania, o costum, o com li vulgueu dir....sempre
tenia un rodoli o una dita preparada per dir-ne!
Encara ara, amb la mare, recordem moltes vegades,
en diferents situacions, el que diría en aquell moment l’àvia...i riem molt . Perquè,
la veritat, sempre la recordem amb alegria, suposo que el caràcter que ella tenia,
ajuda a que sigui així. Tot ho celebrava, sempre al voltant d’una taula i ella
sempre a la cuina, fent el menjar per tothom!!!
Bé, dons aquí teniu la recepta que, a mi, tants
records m’ha portat.
Una recepta de la Conxita del Casal.
Anem al tema.
Ingredients: (per 6 bulgaros)
-3 ous sencers.
-3 clares.
-100 gms. De farina.
-100 grs. De sucre.
-200 grs. De xocolata negre.
-300 ml. De nata per muntar.
-200 grs. De xocolata de cobertura.
-granillo de colors (optatiu)
Fer una planxa de braç de gitano, treballant els 3
ous amb 75 grs. De sucre, fins que faci relleu. Barrejar la farina i les 3
clares muntades a punt de neu amb els 25 grs. de sucre restants.
Omplir una mànega pastissera amb la mescla. Fer la
planxa sobre d’una safata de forn coberta amb paper vegetal. Coure a 180º uns
10minuts.
Quan esta cuit treure del forn, posar sobre d’un
drap de cotó, treure el paper i enrotllar amb el drap. Això ho hem de fer en
calent, si no, es trenca la planxa.
Per fer la trufa posem la nata al foc fins que
just arrenca el bull. Afegim la xocolata a trossets. Remenem be per que s’integri i ho deixem a la nevera fins que
agafi consistència.
Batre una mica fins que quedi cremós.
Per muntar els búlgaros tallem la planxa en dos,
en horitzontal. Omplim amb la trufa i enrotllem ben apretats. Tallem les racions
una mica en diagonal.
Desfem el xocolata al bany maria o al micro.
Cobrim bé tots els pastissets i amb una forquilla fem unes ratlles per decorar.
Podem posar una mica de granillo de colors.
A que son com els que menjàveu de petits?? Bé, a partir d’ara, també els menjaré de
gran…jeje
.
Apa noies, ja la teniu publicada...!!!
Espero que us agradi i..... Caprofiti !!!!!
22 comentaris:
MUY BUENOS ESTOS BULGAROS Y ADEMAS CON RECUERDOS FAMILIARES MAS BUENA AL MOMENTO DE COMERSELOS
PETO
Estupendos y muy ricos..Besitos
mes que bons..............bonissims
Totes les receptes que porten bons records son les millors.
Si a sobre et recorden l´infancia millor que millor.
Tan quedat molt macos i bons
Petons
Gemma,me agrada molt t'han quedat molt be i una recepta perfecta.
Una abraçada.
miquel:
Si,si...bonissims.
Dolores:
Benvinguda al meu bloc. gracies per el comentari...
Lolines:
Bonissims no, el seguent...jaja
Sion:
Es que crec que els sabors es d'aquells record que mes queden...
Ramon:
gracies, venint de tot un "profesional" de la pastisseria, es molt gratificant...
Gemma quins records hem porten aquest bulgaros ........ aqui a Banyoles hi habia una pastisseria que els feien bonissims I el meu fill sempre que anavem a comprar un pasta dolça eren els seus preferits ....... hem guardo la recepta ja que t'han quedat perfectes.
Petons
Només pels records tan macos que et porta ja ha valgut la pensa fer-los... i si a sobre estan boníssims, què més es pot demanar?
PEtonets
Sandra
jaja la descripció de les iaies de l'època m'ha fet gràcia! a mi també em passa el mateix, les meves iaies sempre han tingut un somriure, i moooltes histories per explicar!! aquests bulgaritos em semblen molt originals i bons, segur que jo no en queden! petons
Són com uns mini bracets de gitano ben llaminers amb tanta xocolata... jo tampoc sé d'on ve el nom ;)
Quina delícia Gemma! i amb records de l'àvia, això és el millor, quan el menjar ens desperta sentiments... m'han recordat una mica el tronc de nadal, no sé si vaig per mal camí...? Petonet!
Una recepta molt bona i amb una història molt tendre. Certament, la cuina té certa magia, una recepta pot recordar persones i situacions quan no deixa de ser una recepta per fer menjar.
Avui al bloc d'ESfruita, la botiga online de fruita i verdura de qualitat, us proposem uns canelons d'espinacs! Ja podeu entrar-hi i dir-hi la vosta! www.esfruita.com/assessorem/canelons-despinacs/
ESfruita
Quina delícia!, amb la Conxita feu coses boníssimes eh?, un berenar que deu volar en un moment! A reveure!
Ostres pel nom si que m sonen, però et puc asegurar que mai els he provat! la meva àvia no me'n donava pas, caxisdena....tenen una pinta boníssima amb la xocolateta cruixent... nyam!
Juntament amb els encenalls és l´altra caprici que li dono al meu cos...Són boníssims!!! Si sabessis com me´ls menjo ! bé ja t´ho explicaré en privat.
Recepta apuntada.
Suposo que la gana que van passar les nostres àvies explica la falera per atipar-nos que comparteixen.
Fa molts anys que no tasto un bulgar!
petonets
Quima:
Segur que si els hi fas, li agradara...
Sandra:
Aixó, aixó...per els records i per lo bons que estan...jeje
Roser:
Es que histories com les de les àvies, ni ha ben poques...
Gemma:
Ahh, jo crec que millor que els braçets d gitano...jeje
Marina:
Potser si que es com un tronc en petit...
Esfruita:
Ja vaig pasant per el vostre bloc...m'agrada
Mercé:
Dons si,no ens podem queixar de tot el que ens ensenya...
Acabatdefer:
Dons ja saps el que et toca...a fer-ne un dia!!!
Cristina:
Ara m'has deixat intrigada...jeje
El taller...
Dons no saps el que et perds...
Això és vici! hahaha! Mmmmm!
Petons.
Gemma que buenos tienen que estar¡ Si tienen el plus de recordarte a tu abuela ya deben ser un gran vicio. De mi abuela siempre me acuerdo cuando como patatas fritas con huevo , los suyos eran los mejores¡¡¡ me quedo con tu receta, un fuerte abrazo, Teresa
Això sí que és un pecat!! M'encanten el Bulgars!!! T'han quedat d'escàndol!!
Petonets
Publica un comentari a l'entrada