dimecres, 1 d’agost de 2012

PAELLA DE MARISC A LA LLENYA


Avui l’entrada la fa el meu marit.
A principis d’estiu i abans de lesionar-se al peu, ens va fer la primera paella de l’estiu. (Esperem que no sigui la última...jeje).La veritat es que la fa molt bona i com be diu ell, el control del foc es bàsic. Us deixo la recepta tal com la ha escrit ell.
No se si es la millor o la pitjor manera de fer-la, però es la seva manera i no se li pot discutir el resultat, ja que es fantàstic!!!
Anem al tema.


Veure l’expressió de les cares que fan els comensals  en el just moment que tasten el primer mos de la meva paella es una sensació indescriptible que em permet avaluar-me i saber si he sigut capaç de superar la complicada tasca de fer un bon arròs a la llenya. Es un àpat que a la nostra família sempre es motiu de comentari però que donades les bones sensacions que rebo, em fa molta il·lusió compartir la meva manera de fer-ho amb tots vosaltres.
De la observació del avi Ramón, l’avi de la Gemma i un verdader artista de fer l’arròs a la  llenya, i de la meva sogra, vaig anar triant el millor de cada cas i em vaig decidir un bon dia a fer-ho a la meva manera . No dubteu que malgrat us sembli estrany, la clau d’aquesta recepta es el control del foc...ara us ho explico:

Ingredients per  6 persones
-700 gr. d’arròs
-brou de peix /musclos(2/3 parts de brou de peix i 1/3 part de brou dels musclos)
-Una sèpia tallada a trossets
-La salsa de la sèpia
-Un calamar tallat a trossets
-gamba petita(sol ser mes gustosa)
-escamarlans
-1/2 kl. musclos
-6 tomàquets madurs ratllats
-oli
-sal
-all i julivert picat ben petit
Inicialment necessitem un foc de llenya amb cocció suau o baixa,amb poca flama o intensitat i col·locar el paelló ben centrat en mig.
Tirem oli de manera que quedi tot el paelló cobert, un cop escalfat afegirem les gambes, escamarlans i la sèpia per tal d’anar-ho daurant tot. Un cop daurat ho retirem del paelló, mes endavant ho tornarem a afegir. Aprofitant l’oli existent, tirem la picada d’all i julivert fins aconseguir que estigui tot daurat i a continuació ja hi posarem el tomàquet ratllat. Recordeu que durant aquest procés hem d’estar pendents del foc i mantenir-lo a flama baixa per tal de que no se’ns cremi res. Qual el tomàquet comença a agafar una mica de color daurat, afegirem la salsa de la sèpia, la qual haurem d’aixafar amb alguna cullera de fusta per tal de que tregui tot el seu suc i el puguem barrejar be amb el sofregit . Deixarem la cocció fins que estigui tot daurat i a les hores afegirem el brou de peix. Es el moment de posar pinassa, pinyes i mes fusta per tal de que ara el foc sigui mes potent i ens ajudi a fer bullir el brou. Quan arranqui el bull tirarem l’arròs tot distribuint-lo per tot el paelló. Un cop tirat l’arròs, recomano no remenar-lo. Tornarem a deixar baixar el foc una mica i als deus minuts de haver tirat l’arròs afegirem tot el tall que havíem daurat al inici. El temps total de cocció es de 17/18 minuts. Quan queda un minut per retirar el paelló del foc, afegeixo una nova dosis de pinassa al foc, que amb la quantitat de fum que desprèn ,dona un toc final fumat a la nostre paella. Un cop retirat el paelló es recomanable deixar-ho reposar tot 5/6 minuts.



Les fabuloses mans del cuiner...

Com haureu vist no hi he posat ceba , segons la meva teoria estova l’arròs, i tampoc he posat safrà que crec que amb el que l’hi hem posat a la paella ja agafa color.  Recepta amb ingredients senzills, dels de tota la vida, però la gran diferència, es el gust a fumat que l’hi dona la llenya.


A la que estiguis recuperat, ja pots posar-te mans a la obra que en volem unes quantes mes, abans no s’acabi l’estiu...A la platja no has pogut anar... però jo no renuncio a les teves paelles!!!

Espero que us agradi i...Caprofiti !!!!

18 comentaris:

Els fogons de la Bordeta ha dit...

Quan dius que ens en fa una? Mare meva, quina pinta!!!
Petonets
Sandra

Carme ha dit...

Una paella fantàstica, el resultat salta a la vista.
Petons

mercè ha dit...

Perquè els homes fan tan bé l'arròs?...és un fenomen curiós...hi ha molts homes que només fan paelles i que ho fan realment bé!...deu haver algun gen arrossil al cromosoma Y...
Bé, felicita al teu home i res, que quan volgueu aquí estem!, al mateix barri!, ejem... Un petonet, guapos!

a peu coix-pambolixocolata ha dit...

Una explicació perfecte i crec que amb molta raó. L'arròs ni cal dir que fa venir gana!

Roser ha dit...

ja pots felicitar el teu marit, que ni en les millors cases surt aquest arròs...una pintassa!!!! i al foc directe!! genial!!! quan vulgui que es passi per casa meva i me'n prepari una igual!! jeje petons

Roser Cañadell ha dit...

uauu!!! Té que estar per xupar-se els dits!!! Quina pinta! I quina enveja! petons

Margarida ha dit...

No hi ha res com una paella feta amb llenya, sí senyor! Jo la feia també a casa dels meus apres, de soltera, i encara recordo el gustet de l'arròs!!!!

I també sóc de les que no hi posen ceba. La família de la meva mare, que són de Castelló, tampoc en posen i jo segueixo la tradició!

Petons

Albert ha dit...

D'això s'en diu una paella...i la resta són tonteries !!!...molt bona feina....i costa molt cuinar per a molta gent quan no hi estàs acostumat....a que si?
Enhorabona !

Ramon Juanola ha dit...

Gemma felicitats al teu marit, aixo es molt maco que tothom faci cosses.

María ha dit...

Madre mia esto es mas que una paella,se le podria llamar doña paella,tu maridito tiene unas manos de oro,cuidalo mucho para que pueda seguir haciendo estas delicias jeje. Besicos

GEMMA ha dit...

Sandra:
Dons si teniu una barbacoa a casa, aixó esta fet...

Carme:
Si que es fantastica...

Mercé:
A casa, sempre han fet mes bo l'arros els homes...

Nuria:
Si, si, es que quan si posa, si posa....jeje

GEMMA ha dit...

Roser:
Encara li surtira feina de cuines de paellas...jaja

Roser:
Si que ens els xupem els dits quan fa arrossets,si...

Margarida:
Dons sense ceba...definitivament !!!!

Albert:
Benvingut al bloc i gracies per fer-te seguidor...
Com sempre som colla, ja estem acostumats a fer-ne per molts....que tothom s'hi apunta!!!

GEMMA ha dit...

Ramon:
Aixó, aixó...que els postres ja els faig jo...jeje

Maria:Pues ya hace 25 años que lo cuido....no se puede quejar....creo!!!

MaryLou ha dit...

Quina pinta!!!! l'arròs amb foc de llenya és inigualable!
Felicitats cuiner!!!!

ELS FRUITS SABOROSOS ha dit...

molts cops quan fem alguna cel·lebració familiar ho fem amb una bona paella d'arrós, sempre cuinat amb un "paellero" de gas. El meu gran repte és interar-la fer amb un foc amb llenya, és molt complicat si no hi estàs acostumat!
Quina bona pinta i quin aroma deuria fer! felicitats!

Rosita Vargas ha dit...

SUEÑO CON ESTE RICO PLATO TE HA QUEDADO FANTÁSTICO,ABRAZOS Y ABRAZOS.

Ricard Sampere ha dit...

Jo he de dir que els arrossos actualment es tinc força dominats... I sense ceba també els faig..:).

Però ja tinc prou feina amb el propi arròs que si a més em cal controlar la flama de llenya, ja seria massa per mi... No arribo a tant...:)

I un marit que sap fer tantes coses a l'hora, ha de ser una troballa... Si amb tot és igual... ;).

Petons..

Anònim ha dit...

Jo era dels que creia que la ceba estovava l'arròs, però ara li poso, i si utilitzes un bon arròs, no l'estova ,sempre que controlis la cocció.
El caire que dóna la llenya és únic.

Jaume
1 d'abril 2015