dijous, 14 d’abril del 2016

SARA DE MANTEGA I....5 ANYS DEL BLOG!!

Seguim la setmana d’aniversaris!
Avui, el blog fa 5 anys!!!
Com passa el temps. Quan vaig començar amb el blog, no em pensava que podria arribar a complir 5 anys!. La veritat es que, per diferents motius, hi ha hagut èpoques que ha estat mes parat que altres. I reconec que ,a vegades, m’he plantejat deixar-ho córrer. Però desprès et trobes algú per el barri que et diu: Tens tal o qual recepta al blog? o :He fet una recepta del blog i m’ha agradat molt!.
Es quan tens clar que, ni que sigui per una persona que li serveixi, val la pena anar fent un receptari virtual. Que això es el que significa per mi el blog. Recopilar receptes de la família, d’amics i de la millor professora que es pot tenir, la Conxita. I ja en van 250!!
Per celebrar aquest aniversari, la recepta de la sara d’ametlles. Un pastís que encara que no es el que a mi personalment m’agrada mes, m’encanta fer-la. I no la
tenia al blog, encara.
Amb la recepta de la Conxita queda espectacular!!
Anem al tema.



Ingredients:
-4 ous.
-125 gr. de sucre.
-125 gr. de farina.(sense gluten)
-1 cull. petita de llevat.
-300 gr. de mantega.
-150 gr. de sucre.
-75 ml. d’aigua.
-200 gr. d’ametlla laminada.
-3 cireres confitades.
-50 gr. de sucre glaç.

Fer el la tarta genovesa treballant els 125 grs.de sucre amb els ous fins que faci relleu. Afegir la farina amb el llevat, tamisada amb el sedàs.
En un motlle de 24 cmts. Disposar un paper vegetal al fons. Untar de mantega el fons i les parets del motlle.
Omplir amb la barreja dels ous i coure al forn , a 180º uns 20-25 min. Un cop esta cuit, treure del forn. Deixar reposar uns minuts i treure del motlle i deixar refredar sobre una reixeta. Quan el traiem del motlle donem la volta al pa de pessic per que quedi la part mes plana, a sobre.
Per fer la mantega pastissera es fa un almívar, a punt de fil fluix, amb l’aigua i els 150 grs. de sucre. Deixar refredar una mica, que no cremi, i es treballa amb la mantega,amb les barnilles elèctriques.
Torrar les ametlles al forn, vigilant que no es cremin.
Un cop estigui freda la genovesa es parteix per la meitat, es fa una capa de mantega. Es posa l’altre part a sobre i el cobreix tota amb la resta de mantega i les ametlles laminades. Decorem amb sucre glass i les cireres confitades.

Espero que us agradi i.....Caprofiti!!!!!

14 comentaris:

LA COCINERA DE BÉTULO ha dit...

Moltes felicitats per aquests 5 anys Gemma i que siguin molts més al ritme que puguis, sense estrés que es un hobby.
Es un pastís que recordo de tota la vida, encara que tampoc sigui el me preferit, t'ha quedat molt maco.
Petons.

GEMMA ha dit...

Gràcies Anna!! No crec que mai agafi el teu, de ritme!,

No tot són postres ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
No tot són postres ha dit...

Per molts anys de blog!!!!!
Ptnts
Glòria

GEMMA ha dit...

M. Glòria:
Gràcies guapa!!

Mjsalla ha dit...

Felicitats Caprofiti!!! La Sara t'ha quedat molt maca, amb la seva ametlla torradeta. Petons.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...



Gemma; Per molts anys per el blog, per aquesta Sara tant meravellosa, per la Conxita, per la presencia de totes aquestes receptes...
Aquesta entrada té noms de dónes; Gemma, Conxita, Sara, receptes...
Per molta anys Gemma¡¡ :O)

Miquel ha dit...

Muchas felicidades por estos 5 años de buena cocina.La Sara es una tarta clasica que siempre gusta.
Bon cap de setmana
petons

Bruixes a la cuina ha dit...

Gemma moltes felicitats pels 5 anys!!!! No és fàcil, NO! Això d'haver d'estar sempre al peu del canó i combinar família, feina, bloc, obligacions X,... però llavors, és el dius: sempre hi ha qui et recorda que sí!!! Que el que fas val la pena!!! :) I si a sobre ho acompanyes amb una pastís Sara com aquest... passen tots els mals i tots els dubtes!! ;D
Bon cap de setmana bonica!

GEMMA ha dit...

M Jose:
Gràcies guapa!

GEMMA ha dit...

Josep:
Moltes gràcies!! Es veritat que tot son noms de dónes...jeje. No mi havia fixat!!

GEMMA ha dit...

Miquel:
Gràcies per la felicitació.

GEMMA ha dit...

Dolors:
Moltes gràcies per el teu comentari. Es veritat que ha vegades es mes l'entorn que tu mateix el que et fa seguir!!

Cristina ha dit...

Tens tota la raó! Quan estàs apunt de deixar-ho córrer apareix un àngel!