dijous, 17 de setembre de 2015

PER SEMPRE

Avui, una entrada sense recepta.
Tant sols una foto del pastís preferit del meu pare i que tants aniversaris li havia fet.


Com alguns ja sabeu ens va deixar fa uns dies. Aquest es el motiu del “paron” tant llarg del blog.
Vull donar les gràcies des de aquí a tots els que us heu preocupat de que passava que no publicava. La veritat es que ni temps ni ganes. Ha estat un estiu “durillo”. Però poc a poc, anem tornant a la vida normal i entre d’altres coses, el blog en forma part d’aquesta rutina.
I ara tinc Instagram!!! Els fills, que empenyen a tenir aquestes modernitats..jeje.
Dons això. Que tant sols volia fer un petit homenatge al meu pare. Era mooooolt llaminer i tot el que li feia la seva “nena”, com deia ell, estava boníssim.

De tota manera, si voleu la recepta aquí la trobareu. Ja la vaig publicar quan li vaig fer al meu fill, que també li encanta!

 

El dia 20 ja començarem amb una recepta, que hi ha convocatòria del Bog al Plat, amb el blog “Fem un most” !!
 
Espero que us agradi i.....Caprofiti!!

6 comentaris:

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Gemma; Benvinguda de nou. La vida continua, però el record hi estarà per sempre.
Ens trobem en el blog de la Sión i el Miquel.Una abraçada i fins aviat.

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Molts ànims Gemma. Ho millor es tornar a la rutina per no estar tot el dia pensant i donant voltes al cap. Quedat amb tots aquests bons moments que segur son molts.
Petons maca!!

Isabel ha dit...

Gemma, no m'havia assabentat, cosa que ho sento.
Tinguis en ment, tots els moments bons que vares passar amb ell. T'ha ajudarà!!!!!
Una forta abraçada.
Isabel

Joaquina ha dit...

Molts ànims Gemma!!! no m´extranya el vuit que tens. Una forta abraçada!!!!!

Lídia ha dit...

La vida segueix....però el record perdura. Molta força

GEMMA ha dit...

Gracies a tots per les vostres paraules!