Dons encara que no ho creieu, fins fa poc,jo no havia
provat mai els carquinyolis. Es que els
fruits secs m’enfarfeguen una mica i sempre creía que no m’agradarien. Però per el repte del Memòries d’una cuinera
d’aquest mes, ens proposaven fer carquinyolis i vaig pensar que era la ocasió
per fer-ne a casa i provar-los.
La veritat, els vaig trobar prou fàcils de fer i
em varen agradar força.
Els vaig fer per Setmana Santa i quan vaig anar a
fer les fotos…ja no en quedava ni un !!!! Deu ser que varen quedar
bons,no?... jeje.
El cas es que avui n’he fet una altre vegada, però
m’ha passat el següent: resulta que quan
tenia la pasta feta i havia de posar-hi les ametlles...va i en poso de torrades
i amb pell !!!!. Quan m’he donat conte, ja estaven barrejades. Dons bé,
carquinyolis d’ametlles torrades….jaja
I estan molt bons… amb aquest gotet de
moscatell !!!!
La recepta la vaig veure al bloc de la Cristina deBufet de postres.
Anem al tema.
La propera,prometo una foto millor... |
Ingredients :
-100 grs.de sucre.
-1 ou.
.150 grs. De farina.
-8 grs. De llevat químic.
-Una mica de pell de llimona ratllada. (opcional)
-Una mica de canyella. (opcional)
-100 grs. d’ametlles crues amb pell. (en el meu
cas torrades amb pell).
-1 ou (per pintar).
Batre els ous amb el sucre fins a tenir una crema
esponjosa.
Afegim la pell de llimona i la canyella i
seguidament i a poc a poc,la farina amb el llevat. Remenem fins que tinguem una
massa compacta.
Treballar amb les mans untades amb una mica d’oli.
Afegim les ametlles sense pelar.
Dividir la
massa en dues parts i fer dues tires d’uns 3 cm. d’amplada per 1 d’alçada.
Pintem amb el rovell de l’ou.
Posar al forn, a 180ºC uns 20-25 min. Quan
estiguin daurats, treure del forn, tallar
al biaix , tornar a posar al forn uns 5 min. mes, per que s’acabin de daurar.
Espero que us agradi i...... Caprofiti !!!!!
17 comentaris:
QUina pinta! m'encanten, pero sucats al moscatell guanyen molt més!! petons
Et perdonu l´errada!!! Pel que veig tots han gaudit dels carquinyolis i no han tingut mal de panxa provocada per la pell.......;-D Gràcies per anomenar-me.
Un petonet.
Segur que amb les ametlles torrades també queden boníssims!
M'encanten, són la meva pasta seca preferida ;)
Queden boníssims i amb el gotet de moscatell encara més! Més val tard que mai, no? jejeje
Petons
Sandra
Bonissims; a casa ja no en quedat cap ni un.
Segur que amb l'ametlla torrada son igual de bons.
Petons
que buenos que son asi y con una copita de moscatell la gloria¡¡
bona setmana
peto
MUy ricos carquiñolis ,a mi me encanta ,pero no los he hecho nunca Un besito
cosicasdulces.blogspot.com
clar que el més important és participar! estan molt bé Gemma. Moltíssimes gràcies per participar. petonets
T'ha quedat molt be i tenen que ser bons.
Felicitats!!!
Doncs tenen bon aspecte, amb les ametlles torrades i tot, segur que eren ben bons! i amb aquest moscatell...mmmm!!!!
http://cuinaigaudeix.blogspot.com.es/
Boníssims els carquinyolis, segur que també amb ametlles torrades.
Aquesta si... :)
Una abraçada...
Aquesta si... :)
Una abraçada...
Sucadets en moscatelllllll! Que bons,
Nani
Te han quedado con una pinta exquisita, me encantan.
Yo tampoco los he probado, pero vista la gran cantidad de ellos que habéis hecho, me animaré muy prontito.
un besazo, guapísima
La hago, seguro. Un besote de OLi de ENTREBARRANCOS
Hace mucho que no hago y me lo has recordado, están bien ricos. Los tuyos lucen espectaculares. Un fuerte abrazo, Teresa
Publica un comentari a l'entrada