Dies enrere varem improvisar un soparet amb uns bons amics. Entre varies coses, varem menjar aquest plat fet per el Manel.
Ens va agradar tant que, amb el seu permís, li vaig demanar si podia publicar la recepta i ell va estar encantat.
Haig de dir que la recepta ha estat supervisada per ell, eh!
Manel, espero que no sigui la última col·laboració que facis al meu blog.
Ingredients:
½ kg. d’escamarlans, mes aviat petits.
2 cebes.
120g. mantega.
Sal i pebre i ½ copeta de conyac.
En una cassola posem la mantega i quan ja s’ha desfet afegim la ceba, tallada en juliana. La deixem que es caramel·litzi. Afegim oli per tenir mes suc,si criem que quedarà sec.
Afegim els escamarlans ( salpebrats) i els remenem una mica. A continuació tirem el conyac i flamegem. Ho coem 2 min. i ja es pot servir.
Es un plat que s’ha de servir calent.
Us puc assegurar que estaven exquisits amb el punt just de gustet de mantega.
Espero que us agradi i...Caprofiti!!!!!
13 comentaris:
I tant que ens agrada! Un plat de festa. Felicitats al Manel per aquesta boníssima aportació al teu bloc. Petons
UF! vull més receptes com aquesta. A mi no má grada la ceba però he de provar aquests escamarlans amb aquesta ceba i picada de julivert.
Puc donar fe que estaven molt bons,encara que com a la Cristina,tampoc m'agrada la seva,tenien un gust especial i molt bo.Em van aprofitar! Rudy
M'encanten els escamarlans amb ceba, és un clàssic de casa nostra!! Però mai el fem amb mantega, sinó amb oli i amb granets de pebre... per llepar-se els dits la versió del Manel també!
Petonets
Sandra
Doncs per ser improvisat vau preparar un platet per llepar-se els dits, aquest cop literalment ;)
Això és tenir recurs per improvisar un sopar, a més, un plat per fer en un temps rècord!. Ja m'imagino la salseta per sucar-hi pa!. Manel, esperem la teva propera col·laboració al bloc de la Gemma!.
Eri:
Si que es de festa, el plat.
Cristina:
A mi tampoc m'agrada la ceba, pero aquesta la menjes sense pensar.
Sandra:
La propera vegada, amb mantega i ja m'ho sabras dir...
Gemma:
Si que els varem llepar,els dits, si..
Gloria:
Amb tots auquets elogis, el Manel, segur que no triga a repetir col-laboració, jaja...
y a mi tambien me encantan de cualquier manera Felicita al Manel por esta aportación
miquel
Jo m'apunto a taula!! ;) Els escamarlans m'encanten, més que les gambes i tot! Ja ho veus...
Petons!
Miquel:
A mi tambe m'agraden de qualsevol manera.
Merçe:
Jo unes bones gambes no les canvio per res,eh!
Hola Gemma, guapa tu
en primer lloc , estic molt contenta per la teva mare,...i que Gràcies Adéu, tot hagi anat tant be, estic molt FELIÇ per les dues,...jo no vaig tenir tanta sort i el meu estimat pare ja no i es entre nosaltres.
en quan a la reCepta que vols que et digui que tu ja no sapigués...que BONA, HUMMM
MIL PETONETS SUSANNA
Nyam! que bons aquests escamarlans!
Proveu de posar hi una mica de farina i ja direu . Segur que repetiu. Rosa
Publica un comentari a l'entrada