dissabte, 7 de maig de 2011

ESCAMARLANS AMB CEBA

Dies enrere  varem improvisar un soparet amb uns bons amics. Entre varies coses, varem menjar aquest plat fet per el Manel.
Ens va agradar tant que, amb el seu permís, li vaig demanar si podia publicar la recepta  i ell va estar encantat.
Haig de dir que la recepta ha estat supervisada per ell, eh!
Manel, espero que no sigui la última col·laboració que facis al meu blog.

Ingredients:
½ kg. d’escamarlans, mes aviat petits.
2 cebes.
120g. mantega.
Sal i pebre i ½ copeta de conyac.

En una cassola posem la mantega i quan ja s’ha desfet afegim la ceba, tallada en juliana. La deixem que es caramel·litzi. Afegim oli per tenir mes suc,si criem que quedarà sec.
Afegim  els escamarlans ( salpebrats) i els remenem una mica. A continuació tirem el conyac i flamegem. Ho coem 2 min. i ja es pot servir.
Es un plat que s’ha de servir  calent.
Us puc assegurar que estaven exquisits amb el punt just de gustet de mantega.

Espero que us agradi i...Caprofiti!!!!!
 

12 comentaris:

La cuina de l'Eri ha dit...

I tant que ens agrada! Un plat de festa. Felicitats al Manel per aquesta boníssima aportació al teu bloc. Petons

Cristina ha dit...

UF! vull més receptes com aquesta. A mi no má grada la ceba però he de provar aquests escamarlans amb aquesta ceba i picada de julivert.

Anònim ha dit...

Puc donar fe que estaven molt bons,encara que com a la Cristina,tampoc m'agrada la seva,tenien un gust especial i molt bo.Em van aprofitar! Rudy

elsfogonsdelabordeta ha dit...

M'encanten els escamarlans amb ceba, és un clàssic de casa nostra!! Però mai el fem amb mantega, sinó amb oli i amb granets de pebre... per llepar-se els dits la versió del Manel també!
Petonets
Sandra

Gemma ha dit...

Doncs per ser improvisat vau preparar un platet per llepar-se els dits, aquest cop literalment ;)

Glòria ha dit...

Això és tenir recurs per improvisar un sopar, a més, un plat per fer en un temps rècord!. Ja m'imagino la salseta per sucar-hi pa!. Manel, esperem la teva propera col·laboració al bloc de la Gemma!.

GEMMA ha dit...

Eri:
Si que es de festa, el plat.

Cristina:
A mi tampoc m'agrada la ceba, pero aquesta la menjes sense pensar.

Sandra:
La propera vegada, amb mantega i ja m'ho sabras dir...

Gemma:
Si que els varem llepar,els dits, si..

Gloria:
Amb tots auquets elogis, el Manel, segur que no triga a repetir col-laboració, jaja...

Miquel ha dit...

y a mi tambien me encantan de cualquier manera Felicita al Manel por esta aportación
miquel

Mercè ha dit...

Jo m'apunto a taula!! ;) Els escamarlans m'encanten, més que les gambes i tot! Ja ho veus...
Petons!

GEMMA ha dit...

Miquel:
A mi tambe m'agraden de qualsevol manera.

Merçe:
Jo unes bones gambes no les canvio per res,eh!

SUSANNA ha dit...

Hola Gemma, guapa tu

en primer lloc , estic molt contenta per la teva mare,...i que Gràcies Adéu, tot hagi anat tant be, estic molt FELIÇ per les dues,...jo no vaig tenir tanta sort i el meu estimat pare ja no i es entre nosaltres.

en quan a la reCepta que vols que et digui que tu ja no sapigués...que BONA, HUMMM

MIL PETONETS SUSANNA

tots a la cuina! ha dit...

Nyam! que bons aquests escamarlans!