dijous, 26 de maig del 2011

CLAFOUTIS DE CIRERES

Dimarts passat, una bona amiga dels meus pares, hem va regalar un munt de cireres, collides del seu cirerer. A casa ens agraden molt però  ni havien un munt, i vaig decidir fer unes  postres  amb una part d’elles.
Com  avui s’acabava el curs de cuina d’estiu, he buscat una recepta de la Conxita del Casal i he trobat aquesta; clafoutis de cireres, i he decidit portar-la  a classe, per berenar.
Tot i que primer tot era “ estic a dieta”( jo la primera) o  “ això no ho puc menjar...”, quan he tret el pastís, no n’ha quedat ni una engruna. Crec que es perquè  els hi ha agradat…o això m’han dit. La veritat, crec que ho passem prou be a les classes i això es mereix celebrar-ho de tant en tant. No ho creieu,  noies?


Anem al tema:
Ingredients:
500 gr. de cireres.
80 gr. de farina.
100 gr. de sucre.
400 cc. de llet.
50gr. de nata per muntar.
50 gr. de mantega.
30 gr. d’ametlla en pols.
Un polsim de sal.
4 ous.

Netegem  les cireres i en traiem  el pinyol. Va molt be un aparell que hi ha per fer-ho .
Escalfar  el forn a 180º.
En un bol treballem els ous amb el sucre. I afegim el polsim de sal, la farina tamisada, la farina d’ametlla, la llet, la nata i la mantega fosa.
Untem un motllo amb mantega i l’omplim amb 1 cm. de massa. Coure al forn uns 5 min.
Treure del forn i disposar les cireres  a sobre i cobrir amb el resta  de la mescla.
Coure al forn durant 25 a 30 min. Es serveix tebi o fred, en el mateix motlle de coure.
Podem afegir ametlles torrades i festucs, tot trossejat i afegit a la mescla abans d’anar al forn.
presentació individual

 Com sempre, si volem convertir el pastís en apte per celíacs, nomes hem de canviar la farina de blat per mes farina d’ametlla o farina de mill.


Espero que us agradi i…. Caprofiti !!!!!

 

12 comentaris:

Gemma ha dit...

No m'estranya que no n'hagi sobrat ni una engruna, el pastís té una pinta deliciosa. Un final ben dolç per a un curs de cuina molt profitós!

Glòria ha dit...

Jo dono fe que el clafoutis era bonííííííííssim!. Quan el varem veure, sí que és veritat que tothom va dir, ai!, la dieta!, però... qui es podia resistir a una temptació com aquella?, ningú!.

Moltes gràcies Gemma!. Em sembla que això de portar alguna cosa al final del curs ho hauríem d'instituir com una tradició, no et sembla?.

Miquel ha dit...

bienbenidas las cerezas y este clafoutis te ha salido genial me lo llevo para hacerlo
peto
miquel

trifasic de baileys ha dit...

el temps de cireres es perfecte per elaborar postres i, perquè no, plats de carn...fa molt bona pinta aquest clafoutis ( per cert, què vol dir??) petons

Cristina ha dit...

No n´he menjat mai clafoutis.Amb el que m´agraden les cireres! Aquestes receptes de cursos en centres cívics o casals donen molt bons resultats...

Aviam si m´animo.

La cuina de l'Eri ha dit...

Hola,
Té una pinta... No m'estranya que no hagi sobrat res! La dieta s'ha de deixar de banda davant d'aquest super pastís. M'ha agradat molt el bastó de xocolata blanca, li queda molt xulo. Petonets

GEMMA ha dit...

Gemma:
Sempre son profitosos,aquets cursos.

Gloria:
Per mi, tradició instaurada!!

Miquel:
Quan el facis, ja m'ho explicarás.

Roser:
Es un pastís tipic de França, pero la veritat no se que vol dir clafoutis.

Cristina:
A veure si es veritat que t'animes a fer un curs al Casal.

Eri:
Sort que només va ser aquest "pecat" d'un dia...

Anònim ha dit...

Deurien quedar encantats els companys de curs... quina delícia! L'he de provar de fer el clafoutis... si et sóc sincera no n'he menjat mai!
Petonets
Sandra

GEMMA ha dit...

Sandra:
Es un pastís molt fàcil de fer. Prova'l i ja ho veurás.

MaryLou ha dit...

És clar que no podia quedar ni una engruna!!! té una pinta...!!!!
Petonets

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Gemma; temps de cireres i un bon pastís per disfruta-les.
Que vagi de gust Gemma¡¡:-D ;-D

GEMMA ha dit...

Marylou:
No va sobrar res de res....

Josep:
S'ha d'aprofitar la temporada de cireres....