MILFULLES DE MOUSSE D'ESCALIVADA

La recepta que us presento avui es un dels plats d’aperitiu que vaig fer aquest estiu, per una celebració. Es un plat que va agradar molt i el comentari general, suposo que en broma, va ser: “es un plat de concurs...”.

Dons bé, al cap de pocs dies vaig veure, al bloc de la Elena, Cuatro Especial, que organitzava  un concurs de receptes sense carn ni peix i vaig pensar, per que no? A part, si veieu els premis, son fantàstics!

Així que aquí teniu la recepta que va dedicada a la pròpia  Elena. Espero que aviat trobi solució al seu problema de salut i estic segura que, amb la seva vitalitat, se’n  sortirà  ben aviat.

Elena: desde Barcelona te mando toda la fuerza para tu pronta recuperación.

Anem al tema.

Ingredients:

-4 pebrots escalivats

-4 albergínies  escalivades.

-5 ous

-200 ml. de nata liquida

-100 ml. de llet

-1 pebrot escalivat per la salsa

-100 ml. de nata líquida.

Escalivem els pebrots i les albergínies, al forn, amb un raig d’oli. El temps depèn  de cada forn, però  seran uns 25 o 30 minuts.

Quan estan freds, pelar i trossejar.

En un bol, batre els ous amb la llet, la nata, la sal i el pebre. Afegir els pebrots i les albergínies trossejades.

Untar un motlle, tipus plum-cake, amb mantega, disposar un paper al fons, també untat. Omplir el motlle amb la barreja i coure al forn, al bany maria, uns 40 o 45 min. a 200º.

Per fer la salsa de pebrots, barregem  la nata amb el pebrot, triturar-ho i coure en un cassó durant uns 4 minuts. Corregim de sal i pebre.

Per fer el milfulles  posem la pasta de full en una safata de forn. Marquem en forma de rectangles, A sobre posem un altre full de paper de forn i a sobre, una altre safata.

Al forn , a 180º, durant uns 20 minuts.

Per emplatar posem un milfulles, un tall de mousse, un milfulles i un tall de mousse. Per sobre, posem la salsa de pebrots.

La recepta original, que es de la Conchita del Casal, porta anxoves per decorar, però com el plat ha de ser de verdures, no en posem i llestos.

Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!!

PEUS DE PORC AMB GAMBES

Aquest mes, el Memòries d’una cuinera, ens proposa, jo crec, un clàssic de la cuina catalana. Fer un mar i muntanya.

Per no fer-ho tant clàssic com seria un pollastre amb escamarlans ( per mi, un dels plats mes bons que hi ha) he triat un plat que fa la meva mare i que al meu pare l'hi encanta.

Uns peus de porc amb gambes. Es una recepta que la meva mare fa anys que la va treure d’un restaurant que donaven uns tríptics amb les receptes que feien  al propi restaurant. Jo ni ho sabia, però ja tinc el tríptic  al meu poder i hi ha un parell de receptes que poden estar fantàstiques.

Com l'hi comentava un dia  a una integrant del Memòries, a mi m’agrada fer receptes de les que han passat de l’àvia a la mare i de la mare a mi i trobo que la iniciativa del Memòries  es una ocasió ideal per fer-ho.Anem al tema.

Tot i així, es fantàstic veure com es poden crear versions  innovadores  d’un plat tant clàssic.

 

Primer de tot dir-vos que avui, la cuinera es la Carme ( la meva super mare).

Ja us he explicat alguna vegada que no li agrada masa cuinar, però  des de que tinc el bloc, no pare de donar-me idees per publicar, jajaja.

Ingredients: (per 4 persones)

-4 peus de porc partits per la meitat.( els comprem ja cuits)

-8 gambes mitjanes o 16 petites.

-1 pebrot vermell mitja.

-3 grans d’all.

-1 ceba.

-3 tomàquets madurs.

-1 copa de vi blanc sec.

-1/4 de caldo de peix.

-Oli, sal.

-Formatge ratllat.

Fregim les gambes amb oli i les reservem. A continuació dorarem els alls i el pebrot i la ceba, tallats a trossets petits.

Afegim el vi blanc i reduïm  una mica. Afegim el tomàquet i un cop s’ha fregit, afegim el caldo de peix. Ho deixem coure uns 5 min. i passem  la salsa per el pasa- pures. Ja tenim feta la salsa.

En una cassola  posem la salsa i els peus de porc i ho coem al forn uns 5 min. a 190º.

Afegim  les gambes i posem el formatge ratllat per sobre i gratinem al forn fins que es dori lleugerament.

Es un plat que s’ha de servir molt calent.

Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!!

PASTIS SANT MARC

Avui es un dia  especial, ja que fa 20 anys estava camí de l’hospital per que havia de néixer el meu primer fill.

20 anys! i sembla que va ser ahir.  No sabia si era nen o nena  però, curiosament, només tenia  clar com es diria si era nen. I la vaig encertar de ple.

Han passat els anys i tot i els mals de cap que donen els fills a vegades, el que més donen son alegries.

Es un noi que estudia, que treballa i tot i que es una mica tossut, es molt bon nano.

Espero que, al llarg de la teva vida, vegis complerts els teus somnis.

Que passis un feliç dia, fill. T’estimo molt.

Es el seu primer aniversari  des de que tinc el bloc i des de un primer moment sabia  quin pastís li faria. El seu preferit!!!  Un Sant Marc.

Ja l’he fet moltes vegades i de diferents formes i dimensions, però  volia  que aquest fos el protagonista, ja que es el que he fet per celebrar aquesta nit, el seu aniversari.

Anem al tema.

Ingredients:

Per el pa de pessic:

-4 ous

-125 grs. de sucre.

-125 grs. De farina

-1 cull. petita de llevat en pols.

Per el farcit:

-500 grs. De nata

-50 grs. De sucre

-1 cull. sopera de cacau amarg.

Per la gema blana:

-2 ous.

-El mateix pes que els ous, amb closca, de sucre.

-1 cull. petita de vainilla en pols.

Jo el preparo el dia  abans i si el podeu congelar, trobo que després esta mes assentat.

 Per el pa de pessic:

Barregem els ous amb el sucre amb les barnilles elèctriques, fins que dobli el volum. Afegim la farina i el llevat, tamisats.

En un motllo untat amb mantega i espolsat amb farina, posem la barreja dels ous i al forn a 180º de 20 a 25 min. Depèn  del forn.

Quan està cuit, treure del forn i deixar refredar sobre una reixeta.

Quan està  ben fred, l’obrim per la meitat i el farcim amb la nata muntada amb el sucre. Utilitzarem la meitat de la nata i a la altre meitat i afegim el cacau en pols i ho integrem bé. Ens queda una trufa feta de manera ràpida.

Afegim la trufa a sobre de la nata i tapem amb l’altre tros de pa de pessic.

Jo faig servir un arc que es desmunta, per que quedi més ben presentat.

Preparem la gema blana posant en un cassó al foc, el sucre, els ous i la vainilla en pols. Remenem fins que fa el primer xup. I ho estenem a sobre el marbre per que refredi. Reservem.

L’endemà  traiem  el pastís del congelador unes 3 hores abans de consumir. Escampem la gema blana per sobre del pastís i espolsem amb sucre i ho cremem.

Decorem, en aquest cas amb rosetons de nata.

Deixem a la nevera fins al moment de servir.

Sergi, espero que t’agradi i….. Caprofiti !!!!!

CORONA D'ANGEL

Aquest cap de setmana ha estat ple d’activitats blocaires. Divendres,classe a Bonpreu-Esclat i dissabte doble sessió. Per el matí trobada blocaire de Sants i a la tarda firma de llibres dels col·legues de Webos fritos.

Si en voleu veure una fantàstica crònica, la Gloria, del Cafè de nit, n’ha fet un bon reportatge.

Abans de tenir bloc ja us seguia  a alguns de vosaltres. I un dels blogs que em cridava l’atenció era precisament, el blog Webos Fritos. Quan vaig saber que feien un llibre, per descomptat que el vaig comprar i ja quan van anunciar que venien a Barcelona a firmar-ne exemplars, podeu imaginar que no hi podia faltar.

La Su i la seva família son una gent encantadora. Ens van atendre a tothom amb paciència  i molta amabilitat.

Aquesta corona que us presento avui, es la primera recepta de la Su que vaig fer i quin millor dia  per publicar-la que avui, per agrair la visita que ens ha fet a Barcelona.

Jo la he “ tunejat” per adaptar-la als gustos de casa.

Anem al tema:

Ingredients:

-9 clares d’ou ( al Mercadona les venen pasteuritzades).

-un polsim de sal.

-200 gr. de sucre.

-150 gr.  de farina de repostrìa.

-1 sobre de llevat Royal.

-1 /2 cull. d’essència de vainilla.

50 gr. de perles de xocolata.

En un bol tamisem  la farina i el llevat i afegim 100 gr. sucre. Reservem.

En un altre bol, muntem les clares amb el polsim de sal. Quan estan muntades, afegim el sucre restant i seguim muntant fins que brillin, les clares.

Afegir l’essència  de vainilla.

Anem afegint, amb molt de comte, la barreja de farina, sucre i llevat. Incorporem en varies tandes remenant amb unes barnilles manuals.

Acabem incorporant les perles de xocolata.

En un motlle amb forma de corona, d’uns 18 a 20 cm. untat amb mantega i enfarinat, posem la massa i enfornem uns 30 min. a 160º. Passat aquest tems, pugem  la temperatura a 170º i ho deixem 10 min. més.

Quan s’ha acabat de coure, apaguem el forn i deixem la porta oberta fins que es refredi una mica. Això  es per que no tingui un canvi brusc de temperatura.

Desmotllem i deixem refredar sobre una reixeta.

Per servir, espolsem amb sucre glas.

Com podeu veure a la foto, no vaig ser a temps de fer la foto al pastís sencer.

Ens va encantar i l'he repetit varies vegades, sobretot quan sobren clares.

Espero que us agradi i….. Caprofiti!!!!!

ESCABETX DE TONYINA.

Quan vaig saber el que ens proposaven, els Fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta, per la Recepta del 15 del mes de setembre, vaig pensar: Com haig de fer escabetx si no n’he fet mai!!!Però com soc una mica “banyuda” (que diu la meva mare, jaja) ho vaig comentar en un dinar familiar i , ves per on, una tieta meva, extremenya ella, hem va dir: però si es muy fàcil!!!!.

Paper i llapis  i a apuntar la recepta. Es la recepta que feia la seva mare i que ella continua fent. En mig de la conversa, apareix l’altre tieta, catalana ella i diu: jo també faig escabetx.

Paper i llapis  i apunta.

Resultat: era la mateixa recepta, però, la catalana, i afegeix una branca de farigola. Total, fusió de cuina extremenya-catalana. Així no s’enfada ninguna de les dues….

Quan ja tenia la recepta, venia  l’altre dilema: jo volia conill i l’altre comensal, tonyina. Com volia  que un cop fet, algú en mengés, va guanyar…tonyina.

Anem al tema.

Ingredients:

-Tonyina fresca,( un tall per persona)

-3 alls

-3fulles de llorer ( del llorer del meu pati)

-1 branca de farigola

-“pimentón dulce de la Vera”

-Vinagre de vi blanc

-Oli,sal .

-Pebre, recent molta.

-1 got d’aigua.

Enfarinar i fregir la tonyina, només volta i volta. Reservar.

En el mateix oli fregim els alls sense pelar, incorporem les fulles de llorer i una miqueta del “ pimentón dulce de la Vera” ( es que m’encanta el nom dit així. Ja se que es una tonteria, però  queda bé, jaja)

Afegim un xurret de vinagre i l’aigua, corregim de sal. Dos minutas al xup-xup.

Incorporem la tonyina i a foc molt lent, deixem coure durant uns 20 minuts.

Haig de dir que m’ha sorprès  el sabor fantàstic que té, i quan l’estàs cuinant, l’aroma a la cuina, es brutal.

Gracies a la Recepta del 15 he descobert un nou sabor!!

Espero que us agradi i ….. Caprofiti !!!!!

ESPIRALS DE SOBRASSADA

Suposo que la majoria coneixeu la pasta de full del Lidl. Si no es així, us recomano que la proveu.

Tant en dolç com en salat, es boníssima. Una de les coses bones que te, es que es rectangular, una cosa que va bé per fer aquest  aperitiu.

Son uns espirals de sobrassada que, sempre que hi ha celebració familiar, haig de fer. Tenen, fins i tot, nom propi. Espirals VBS. Son les inicials de la mes incondicional seguidora d’aquest aperitiu.

Son molt fàcils de fer i estan  boníssims.

Anem al tema.

Ingredients:

1 l’amina de pasta de full ( de la del Lidl).

Sobrassada.

Mel

Llavors de sèsam.

Col·loquem la pasta de full, estirada i la untem amb la sobrassada. Enrotllem d’un cantó a l’altre. Tallem a trossos d’un dit d’ample i els col·loquem sobre una safata de forn en la que haurem posat el paper vegetal que porta la pròpia   pasta de full.

Enfornem uns 12 minuts aprox. a 180º. Cada forn es diferent i es té que vigilar.

Quan els traiem  del forn posem un rajolí de mel a sobre de cada espiral i també  un polsim de llavors de sèsam.

Us puc assegurar que, quan els treus a taula, volen. Jo sempre en faig servir dues, de pasta de full.

Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!!

AMANIDA DE BACALLÀ I LLAGOSTINS

Amanida “Kay”. Així  es com en diuen a la amanida que avui us presento i que a mi hem te el cor robat.

Es una amanida que fan  al  nostre restaurant  de montaditos preferit. El Maitea.

Situat al c/ Casanovas amb Córcega, es, per nosaltres, on fan els millors montaditos de Barcelona.

Si no hi heu anat mai, us el recomano, val la pena. Hi ha una barra plena de montaditos  i a dins tenen taules on també fan plats. Hi ha varis montaditos que m’encanten però  vaig provar  un día aquesta amanida i la demano cada vagada que hi anem.

Es una amanida molt fresqueta i que no te cap secret, però  a casa, els hi va agradar molt.

Jo la he “tunejat” una miqueta, però  bàsicament  es així.

Anem al tema.

No posaré quantitats  perquè  depèn  de per quanta gent es vulgui fer.

Ingredients:

Bacallà  remullat.

Tomàquet  ratllat, natural.

Llagostins.

Enciam i tomàquet per decorar.

Oli de julivert.

A mi m’agrada comprar el bacallà sec i el deixo en aigua 6 dies, sense canviar l’aigua. Al cinquè dia  es canvia  l’aigua una vegada i l’endemà  la es pot consumir. Jo ho faig sempre així i queda al punt.

Un cop tenim el bacallà remullat, el posem una estona al congelador per poder-lo  tallar millor.

Per fer  l’oli de julivert , posar oli en el got de la batedora i afegir una mica de julivert. Batre i reservar en un biberó. No te més secret.

Per muntar el plat:

Posar el tomàquet al fons del plat posar a sobre, el bacallà tallat amb mandolina. Els llagostins, que haurem bullit i pelat, els posem a sobre del bacallà i en mig, per acompanyar, una mica de enciam i tomàquet.

Una mica de Sal Maldon a sobre els llagostins i regat amb l’oli de julivert.

Com podeu veure es molt fàcil  de fer i més encara de menjar.

Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!

PASTÍS DE POMA AMB ALMÍVAR DE ROM

Aquest  es el pastís de poma que faig sempre que tenim celebració familiar, per els celíacs de casa.

Es una recepta de la Conxita del Casal i l’únic canvi , respecte a la recepta original, es la farina. Les quantitats son les mateixes i, la veritat, vaig fer la prova un día i ja ha quedat instaurat amb nom propi : Pastís de poma María.

Penseu que, tot i està fet amb farina de mill, a la hora de repartir, tothom en vol un trosset, perquè queda boníssim.

Anem al tema.

Ingredients:

2 o 3 pomes Golden o reineta.

125g. mantega.

150g. farina.

125g. sucre.

3 ous.

1 culleradeta de llevat Royal.

1 culleradeta vainilla en pols.

20c.c. de rom.

100g. sucre.+ 100g. d’aigua.

Cireres confitades.

Gelatina de poma.

Pelar i tallar les pomes en làmines fines.

Batre, amb barnilles  elèctriques, els ous amb el sucre. Un cop doblat el volum afegir la mantega , desfeta al micro, incorporar la vainilla en pols i la farina amb el llevat.

Untar un motlle amb mantega, disposar un paper al fons i també untar amb mantega. Omplir amb la meitat de la massa, a sobre disposar les pomes. Afegir  una altre capa de massa i una altre capa de pomes.

Coure al forn, dalt i a baix i turbo, a 180º Durant 30 min. mes o menys.

Fer un almívar amb l’aigua I el sucre. Posar a bullir i afegir el rom. Regar el pastis en calent perquè s’introdueixi l’almívar per dins.

Decorar amb les cireres tallades per la meitat i pintar amb la gelatina de poma.

L’almívar també es pot fer amb 100g. de suc de taronja+50g. de sucre.

Si no tenim gelatina de poma podem fer:

1 pot de melmelada d’albercoc+ 3 fulls de gelatina neutre.

Posem a escalfar la melmelada i quan arrenqui el bull o traiem  del foc i afegim la gelatina, que prèviament  hem posat en remull amb aigua freda..

Es cola i es pinta el pastís.

Versió individual

          

                

N'hi a per tots......

                                   

Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!!

DUES QUICHES SENSE GLUTEN

Com alguns ja sabeu, a casa, tenim intolerants al gluten. Quan fem celebracions familiars sempre procuro fer coses que en  puguin menjar. Aperitius que no portin farines son bastant fàcils de trobar, sobretot si, com es el meu cas, haig de fer-ne sovint.

Una de les persones que tenen intolerància es la meva tia. El problema es que se li va diagnosticar ja de gran, amb el que això  comporta, ja que estava acostumada als sabors amb gluten.

Amb els dolços no a estat cap  problema, amb un pastis de poma que un altre día us explico.

Però  els salats ja ha estat una altre cosa. Fer pasta brisa amb una farina sense gluten era un repte, tenint  en comte que jo no n’havia  fet mai. Però  crec que va quedar prou bé.

Per un cantó farem la pasta brisa amb farina sense gluten i per l’altre, els farcits que serveixen igual per unes  quiches que per les altres, amb gluten.

Les sense gluten son en versió individual i amb la quantitat que us poso surten 6 tartaletes individuals.

Les receptes del farcit son de la Conxita, dels cursos del Casal d’Hostafrancs.

Anem al tema .

Ingredients:

Per la pasta brisa:

200 gr. de farina de mil.

100 gr. de mantega.

4 cull. d’aigua.

1 ou.

Sal

Per fer la pasta brisa fem un volcà , sobre el marbre de la cuina, amb la farina. A dins posem l’ou, la mantega a talls, el pessic de sal i l’aigua.

(Si la pasta brisa fos per fer un postre  dolç, posaríem  llet per contes d’aigua.).

Barregem tots els ingredients, primer amb una forquilla i després  s amb les mans, sense treballar-ho masa. Fem una bola i, tapada amb film transparent , ho deixem  1 hora a la nevera.

Mentre preparem els farcits.

Per la QUICHE DE  BOTIFARRONS I POMA ( a la recepta original anava amb peres)

-3 ous.

-1 porro.

-1 ceba.

-2 botifarrons de ceba.

-200 cl. de nata líquida per muntar.

 -2 pomes o 3 peres.

-100 gr. de formatge gruyère  ratllat.

-oli, sal i pebre.

Picar la ceba i el porro, estofar-ho  amb una mica d’oli i quan està  estofat, escorre-ho bé.

Batre els ous amb la nata, barrejar  el formatge, la sal i el pebre.

Estirar la pasta brisa i anar folrant  els motllos individuals. Es una masa que s’ha d’anar treballant perquè  es mes trencadissa que una pasta brisa normal.

Un cop als motllos, posem els botifarrons i la poma a rodanxes i per sobre, posem la barreja dels ous amb la nata.

Per la QUICHE DE SALMÓ FUMAT I ESPÁRRECS VERDS:

Necessitem  el mateix que per l’altre, però   per contes de botifarrons i poma necessitarem:

200 gr. de salmó fumat.

-1 pot d’espàrrecs verds.

-Sal, pebre i nou moscada.

Posem la pasta brisa en els motllos.

Barregem  els ous amb la nata, tallem els salmó a trossets, els espàrrecs també  a trossets. Afegim el formatge, la sal, el pebre i ratllem una mica de nou moscada.

Col·locar  tota la barreja a les tartaletes.

Posem a coure al forn totes les tartaletes de cop, a 190 ºC durant uns 20 o 25 minuts.

Abans de farcir les tartaletes, s’han  de punxar una mica la base per evitar que s’inflin al coure-les.

Amb aquesta recepta participo al "Concurs Monsalmó"

Espero que us agradi i…. Caprofiti !!!!!