Segons la teoria del meu marit algun dia es descobrirà que el xoriço te propietats curatives per la salut.
Si,si. Li agrada tant, que això diu ell, jajaja.
Fins i tot els Reis, li han arribat a portar una safata amb diverses varietats de xoriço…. Desde un Revilla, dels de tota la vida, fins a un jabugo de lo més exquisit. Tots li agraden !!!!
En una celebració que varem fer abans dels Nadals vaig pensar en fer una truita com la que avui us presento i va tenir un èxit tremendo. Mireu si va tenir èxit que jo ni la vaig arribar a provar. Per tant quina millor excusa per tornar-la a fer que la proposta d’aquest mes del Memòries d’una cuinera…
Una altre cosa es si hi he arribat a temps. Per una sèrie de circumstàncies, que ara no venen a l cas (res greu…) no la he pogut fer fins avui. No se si estaré a temps per el recull del Memòries però igualment la volia tenir al bloc.
Avui si que he tingut la sort de provar-la i està boníssima !!!!.
Jo no crec que el xoriço tingui aquestes propietats que diu el meu marit….però trobo que a la truita de patates li dona molt bon gust…
Anem al tema .
Ingredients:
-Patates.
-Alls.
-Xoriço.
-Ous.
-Oli i sal.
Les quantitats varien en funció dels comensals. Tant sols dir que jo, d'ous, en poso un per cada comensal mes un altre de propina...
Pelem les patates i les tallem a làmines i a trossets petits.
Mentre, posem en una paella, l’oli a escalfar i afegim un parell de grans d’all, amb pell i tot.
Quan esta l’oli ben calent, tirem les patates, les salem i abaixem el foc, tapem la paella i les deixem que es facin a poc a poc.
Quan son toves però sense que es dorin, les traiem del foc i les posem en un colador perquè treguin l’excés d’oli.
En un bol remenar els ous,els salem una mica i afegim el xoriço picadet petit i les patates.
En una paella amb un rajolí d’oli, posem la barreja a fer. Quan està quallada per un costat li donem la volta amb un tomba truites. La fem per l’altre costat i llestos.
A mi m’agrada utilitzar una paella una mica fonda, trobo que queda mes rodona tota ella. També va bé deixar-la una mica poc feta ( o així es com els hi agrada a casa…)
Bé, podeu veure que no te més secret que, com deia el meu avi, fer-la amb amor, que segur que quedarà bona….
Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!!