BUNYOLS DE POMA

Probablement els millors bunyols de poma que he menjat mai !!!!!

Feia molts dies que tenia la recepta però no trobava el moment de fer-ne.

La veritat, a casa no els hi agraden, de poma, i per mi sola, dons “ como que no”… No per ganes si no per una qüestió de dieta…Però avui venia el meu germà  a dinar i com li agrada tot, era la excusa perfecte.

Puc assegurar  que només n’he menjat 3 i això que, per ganes, tota la safata…Però que bons que son, amb els trossets de poma que els trobes quan li fas una mossegada, ummmmmm……

Bé, paro perquè  ja torno a bavejar,jaja….

Tot i que ja havia  publicat uns bunyols al Memòries d’aquest mes, era un bon dia per publicar uns altres bunyols..(i encara en queden uns altres).

La recepta, del curs de cuina de tardor del Casal.

Anem al tema.

Ingredients:

-1 poma Golden.

-200 grs. De farina de blat.

-160 ml. D’aigua.

-1 ou.

-1 sobre de gasificant (Hacendado).

-1 cull. sopera d’oli.

-Un polsim de sal.

-Una cull. petita de vainilla en pols.

Barrejar la farina amb el rovell d’ou. Anem afegint l’aigua, remenant fins aconseguir  una massa ni molt espessa ni molt clara. Si fa falta aigua, la afegim de mica en mica. Incorporem el sobre de gasificant  i la cull. d’oli. Afegir el polsim de sal. Deixar reposar una estona.

Muntar les clares a punt de neu i afegir, amb comte que no s’abaixin, a la barreja anterior.

Tallar les pomes a quadrets i també les incorporem.

Posar una paella al foc amb abundant oli. Quan está calent anem agafant porcions de massa i fregim els bunyols.

Tenir en comte que no giren sols com els de vent.

Quan estan  dauradets  els posem en un plat amb paper absorbent. Després els passem per sucre i…. a menjar.

Freds estan bons, però si us els podeu menjar tebis, ja es la ost….jeje

Veieu la poma??....

Ah! I regats amb xocolata......

Espero que us agradi i…..Caprofiti !!!!!

CORONA DE XOCOLATA I TARONJA

Tal com us he comentat en entrades anteriors, s’acosta un mes de  celebracions importants a casa nostra i sembla que ja han començat i jo no m’he  assabentat !!

Us explico. Resulta que la última entrada que vaig fer era la que feia 100!!!!! I jo sense saber-ho… Per tant avui la corona de xocolata es per celebrar que ja vaig camí de les 200…jaja.

 Ja aniré informant dels propers esdeveniments…..alguns  de vosaltres ja els sabeu…. però us diré que son celebracions molt importants per nosaltres, boniques, alegres i que ens fan molta il·lusió….

La recepta d’aquesta corona de xocolata es del curs de postres que just demà acabem amb la Conxita del Casal. Queda molt esponjosa i, per els que heu fet algun bundt cacke us diré que la textura queda molt semblant. Animeu-vos a fer-ne un i ja hem sabreu dir…

Precisament el motlle que he utilitzat el teniu demà a la venda al Lidl (per si algú no el té…)

A classe varem fer servir les mides de la recepta però com el meu motlle era mes gran jo vaig calcular una mida i mitja.

Anem al tema.

Ingredients

-4 ous.

-175 grs. De mantega.

-2 taronges.

-100 grs. De xocolata negra.

-200 grs. De farina.

-1 sobre de gasificant Hacendado (el joc de dos, junts)

-175 grs. De sucre glaç.

Per el glacejat :

-225 grs. de sucre glaç

-Una mica de suc de taronja.

Per la cobertura :

-150 grs. De xocolata fondant.

-75 grs. De mantega.

Ratllar una taronja i treure’n el suc. Pelar l’altre i tallar les pells a tires molt finetes. En un pot amb una mica d’aigua, posar al foc les pells de la taronja fins que arrenquí el bull. Retirar l’aigua i calcular, mes o menys, el mateix pes de taronja que de sucre. Tornar a posar al foc i deixar que es caramel·litzi. Reservar.

Tallar la resta de la taronja a daus, sense la pell que recobreix  el grill i reservar.

Barrejar els ous amb el sucre, incorporar la mantega desfeta, afegim el suc de la taronja i la que em trossejat.

Ratllem el xocolata, que podem fer-ho a la picadora, i l’afegim a la barreja. Incorporem la farina i el sobre de gasificant,

Pintem el motlle amb mantega.

Omplim amb la mescla i coure al forn a 190º durant uns 30 a 40 min., depèn del forn.

Deixem refredar 5 minuts i desemmotllem sobre una reixeta.

Per fer el glacejat, amb els 225 grs. de sucre glaç i una mica de suc de taronja remenem amb un batedor fins que quedi blanc i reguem  per sobre de la corona.

Per fer la cobertura, desfem al bany maria o el micro, el xocolata i afegim la mantega. Banyem la corona i decorem amb les tires de taronja caramel·litzades.

En aquest cas ho he decorat amb unes boletes de xocolates de tres colors.

No! No busqueu la glassa perquè no la he posat. No es per cap secret…es que no hi he pensat i ja el tenia cobert de xocolata…jaja.

Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!!

CARXOFES AMB CLOÏSSES

Una altre recepta de les classes de cuina de la Conxita…

Un plat de diumenge, molt fàcil de fer  i que, per el meu gust, es cuinar i menjar en el mateix dia.

Els que l’han provat diuen que queda molt bò i un plat molt adient quan les carxofes estan en el seu millor moment…

Anem al tema.

Ingredients:

-12 carxofes.

-650 grs. De cloïsses.

-Fumet de peix.

-1 ceba.

-2 alls.

-1 got de vi blanc.

-Julivert picat.

-farina.

-1 llimona.

-Oli, sal i pebre.

-Pa, per sucar a la salseta....

Netegem les carxofes, deixant només el cor. Les bullim amb aigua i afegim una mica de farina dissolta amb una mica d’aigua, el suc de la llimona i sal, fins que estiguin al “dente”.

El fet d’afegir llimona i farina es per que no es facin negres les carxofes.

En una cassola estofar la ceba i l’all ben picats. Quan comença a agafar color afegim el julivert, una cull de farina i desglacem amb el vi blanc, durant uns minuts.

Incorporem les carxofes i les cloïsses, cobrim amb el fumet i ho coem fins que les cloïsses s’obrin. Rectifiquem de sal i pebre i ja tenim el plat llest !

Com veieu no es gens complicat i el resultat us sorprendrà…

Si canviem la farina per farina sense gluten, es un plat prfecte per celíacs.

Espero que us agradi i Caprofiti !!!!!

Em permetreu que, com a bona culé, feliciti des de aquí al Messi per el rècord  històric que va assolir ahir. No era fàcil d’igualar però…hi algun rècord que se li resisteixi a aquest noi???

CREMA CATALANA O DE SANT JOSEP

Avui es Sant Josep. Anys enrere, quan era festiu a Catalunya, a casa meva era festa grossa. A casa en tenim dos. El pare i el germà. Moltes felicitats als dos… i a tots i totes els que avui celebreu el vostre sant.

Recordo a la meva àvia remenant una cassola de terra durant mooooooolta estona fins que espessía la crema i penseu que en feia per 15 persones ¡!! Us podeu imaginar la de litres de crema que feia….????

Jo no n’he fet tanta ni he estat remenant tanta estona…però també ha quedat una crema ben bona.

Per fer-la diferent la he presentat en aquestes tartaletes fetes amb pasta brisa.

Com aquest cap de setmana no he disposat de temps per fer-les, jo he utilitzat la pasta brisa del Lidl,que queda molt bé. Un altre dia la faré jo i us la ensenyo.

Anem al tema.

Ingredients:

-Una làmina de pasta brisa del Lidl.

-1/2  l. de llet.

-4 rovells d’ou.

-125 grs. De sucre.

-25 grs. De Maizena.

-Una branca de canyella.

-Pell de llimona ( sense la part blanca).

-Una mica d vainilla en pols.

Primer de tot fem les tartaletes. Tallem uns cercles a la mida dels motlles.

Les coem al forn, en buit, amb uns cigrons a sobre perquè no s’inflin.

Les deixem refredar.

Per fer la crema :

Posem la llet al foc junt amb la canyella, la pell de llimona i la vainilla en pols.

En un altre  pot posem els rovells d’ou junt amb el sucre. Remenem amb una cullera de fusta fins que blanquegi. Afegim la Maizena. Remenar.

Quan la llet arrenca el bull la incorporem a la barreja d’ous. Primer una mica de llet, amb l’ajut d’un colador i remenant amb un batedor de mà. Remenem bé i després ja incorporem el resta de llet, també passant-la per el colador.

Tornem a posar el pot al foc i remenem fins que agafi la textura que desitgem.

Quan ha refredat una mica omplim les tartaletes i quan està la crema freda del tot,posem sucre a sobre i cremem amb una pala.

Podem servir acompanyada de melindros o, com he fet jo,d’uns carquinyolis.

Tot i que es una entrada per celebrar Sant Josep m’agradaria  dedicar-la al meu cunyat que esta una mica “paxuxo” i com aviat estarás a casa, les properes son per tú…..cuida’t molt !!!!

Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!!

LLENTIES ESTOFADES

Si, si...les de tota la vida. Però el que tenen “d’especial” es que les cuina el meu marit. Per això avui, l’entrada la ha escrit ell i també  les ha preparat !!!!

Des de feia temps que li demanava que les publiques  i quina millor ocasió per fer-ho que la proposta de la Recepta del 15, dels blocs elsFogons de la Bordeta i Xocolata desfeta, que proposaven cuinar amb llenties. Aquí us deixo la seva recepta  tal i com la ha escrit.

-Mai hagués dit que un plat que de petit em costava molt de menjar tot dient…”llentiessss!!! Nooooooo!!!” , avui en dia es convertiria en un dels meus àpats preferits, on hi suco pa   i si puc...repeteixo !!.Quan les cuino de tant en quant a casa ,son ben acceptades, inclús de fora de casa en venen a buscar de vegades,oi  Elvira?

Cuinar-les no es gens complicat, es un àpat molt nutritiu,senzill i econòmic. Les quantitats de cadascun dels ingredients  estan bastant estandarditzades a tos els llibres de receptes,però a casa hi afegim una mica mes de xoriço i soc generós amb l’aigua ja que ens agraden mes be caldoses .

Així es com les faig:

Ingredients:

- 500 gr. de llentia pardina petita

- Un tomàquet vermell partit en quatre trossos

- 8/10 cebetes petites

-Dos grans d’all sense pelar

- 4 trossets de cansalada

- Uns trossets petits d’orella de porc

- 6 talls petits de xoriço dols de Cantinpalo

- 2 fulles petites de llauré

- Una patata tallada a daus

- Guindilles àcides

- un raig d’oli

- sal

El cuiner amb els ingredients......

En una cassola de ferro i abans d’engegar el foc afegim uns dos litres d’aigua mineral natural,un raig d’oli d’oliva i una mica de sal, i aboquem les llenties, el tomàquet,les cebetes petites, els grans d’all,el xoriço, el porc ,la cansalada i les fulles de llauré. A foc molt lent ho deixem coure durant 45/50 minuts. Uns deu minuts abans que ens toqui pagar el foc, afegirem els daus de patates. Un cop apagat el foc, cal deixar reposar-ho tot uns 15 minuts mes i a les hores ja ho podrem servir. A gust del consumidor, acompanyar aquest àpat  amb unes gindilles àcides , al meu gust, sempre milloren el sabor un cop servit el corresponent plat .

Espero que us agradin tant com a mi, i ...Caprofiti!

BUNYOLS FARCITS DE CREMA DE XOCOLATA

Una de les primeres  entrades que vaig fer al bloc varen ser els bunyols de quaresma.  Aviat en farà un any….però d’això ja en parlarem un altre dia…..

La recepta dels bunyols d’avui es la mateixa i la podeu veure aquí, però el que tenen de diferent es que estan farcits de crema de xocolata.

També han triomfat!

La crema de xocolata es molt fàcil de fer i serveix per farcir diferents tipus de postres.

Anem al tema.

Ingredients:

-4 rovells d’ou.

- 1/2 l. de llet.

-125 grs. De sucre.

-50 grs. De mantega.

-150 grs. De xocolata negre.

Posem a bullir la llet. A part barrejar els rovells d’ou amb el sucre, amb cullera de fusta,  fins que blanquegin. Afegir la maicena fins que s’integri.

Quan bull la llet, afegim la llet i ja podem remenar amb unes barnilles de mà.

Tornem a posar al foc i remenem fins que espessi. Sabem quins es el punt de treure del foc la crema, quan fa el primer puff!. Es el moment d’apartar del foc i remenar enèrgicament  per que no faci grumolls.

Desfem el xocolata al micro, en tandes de 20 seg. cada vegada  i anar remenant.

Incorporem el xocolata a la crema i ja tenim una fantàstica crema de xocolata !!!

Quan tenim fets i ensucrats els bunyols, fem un petit tall en un costat i injectem amb una mànega pastissera, la crema.

Eh!!!! Que s'els emporten.... !!!!!!

Aprofito per participar al Memòries d’una cuinera d’aquest mes, que ens demanen que fem bunyols...

Espero que us agradi i…. Caprofiti !!!!!

CALAMARS A LA ROMANA

No conec a ningú que no li agradin els calamars a la romana. Si mes no, a casa meva.

El meu fill gran es el que mes demana quan anem de restaurant, per anar fent boca. Però  no una ració per compartir,no. Ell ja diu: una per compartir i una per mi sol…

El dilema, però, sempre es el mateix. Quin es el millor arrebossat ??? On son mes bons ??.

A casa es igual, aquest arrebossat es millor que el que vas fer un altre dia,etc… Dons sembla que per fi hem trobat el que ens agrada a tots per igual !! El secret: una bona tempura.

Les fotos no son molt bones perquè  era de nit i, com comprendreu, no hem varen deixar fer moltes proves…. Tenien gana, jaja.

Anem al tema.

Ingredients:

-Un parell de  bons calamars. (tamany mitjà)

-200 gr. de farina de blat, de la normal.

-180 cl. d’aigua, aprox.

- 1 joc de sobres de gasificant (Hacendado)

-Sal.

En un bol barregem  la farina amb el sobre de gasificant,( aquest es un dels truquets per que quedi bé l’arrebossat). La idea, de la Conxita del Casal.  Salem  i anem afegint l’aigua a poc a poc.

L’altre truquet es que l’aigua estigui moooolt freda. Jo la poso 1 hora abans a la nevera.

Anem remenant fins que quedi una pasta espessa. Normalment en tenim prou amb aquesta quantitat d’aigua, però si veieu que en teniu prou abans o en falta, feu servir la que us calgui.

Deixem reposar la pasta durant una estona perquè faci efecte el gasificant.

Mentrestant, tallem els calamars a rodanxes i els salem. Quan faig calamars a la romana guardo les potes i les ales per fer arròs, ja que només volen anelles….

Els deixem assecar en un drap de cotó, perquè després no esquitxin.

Passat el temps de repòs, anem pasant les anelles per la pasta i en una paella, amb oli abundant, anem fregint els calamars.

Quan els traiem, els deixem una mica sobre un paper de cuina perquè empapin  l’oli.

Ja els podem emplatar i servir. Afanyeu-vos a seure a taula perquè…volen !!!!

Vull aprofitar aquesta recepta per participar al concurs piensoluegococino tu mejor truco.

La Sònia i la Neus son les creadores d'aquest bloc i estan d'aniversari i desde aquí vull felicitar-les.

.

Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!

PA AMB TOMÀQUET I PERNIL

Voleu veure una manera diferent de presentar un pa amb tomàquet i pernil…???

Dons aquí el teniu.

Ho he preparat avui per sopar, després de veure guanyar al Barça, que tot i que ens ha fet patir una mica, al final hem guanyat!!!!

La idea la vaig agafar en un sopar a casa d’uns amics i com ens va agradar molt, feia dies que tenia ganes de fer-ho.

Només necessitem  10 minuts mes del que triguem a preparar un pa amb tomàquet tradicional.

Anem al tema.

Ingredients.( No poso quantitats perquè  depèn de quants sigueu a sopar)

-Pa de motlle, sense crosta. (dos per persona)

-Tomàquets que siguin forts.(els meus, de pera).

-Pernil serrano.(Tallat fi però  que no es trenqui).

Amb el corró, aixafem les llesques de pa fins deixar-les ben fines.

Les enrotllem amb un motllo en forma de “cucurutxo” i els posem al forn.

Primer amb el forn normal i els últims 2 min. amb el gratinador. De tota manera, vigileu molt a sovint, perquè  no es cremin.

Quan els traiem  del forn posem un tall de pernil que quedi envoltant el pa, però  per dins. Això  evita que s’estovi  el pa amb el tomàquet.

A part, trossegem  el tomàquet i l’amanim amb sal, oli d’oliva verge i una mica d’orenga i el deixem l’estona que anem preparant totes les altres coses.

Omplim el cornet  amb el tomàquet i ja ho podem servir.

Es millor fer-ho i menjar-ho. Acompanyat amb una copeta de vi….boníssim.

Espero que us agradi i…..Caprofiti !!!!!