PANELLETS 2011

31 d'Octubre. La castanyada !!!! Acabo de fer els panellets i aquí els teniu.

Només fa tres anys que en faig i bàsicament son els clàssics de sempre.

Pinyons, ametlla, xocolata… Aquest any no ni ha de codonyat. Simplement me’n  he oblidat. Suposo que ja protestaran,ja.

Els nous que he fet aquest any han estat de taronja amb xocolata. Espero que surtin bons, soc una mica atrevida i no tinc costum de fer-ne abans per provar-los…

Ja he vist molts blocs amb els seus panellets i alguns fan potser, mes  goig que altres. El mes important, crec jo, es les ganes que es posen  en fer-ne  i els convidats ja estan contents de saber que son totalment casolans. Al menys, a casa meva, en això son molt agraïts.

Anem al tema.

Ingredients:

-500 gr. d’ametlla molta ( marcona)

-400 gr. de sucre.

-50 ml. D’aigua.

-Pinyons, ametlla trossejada, cacau amarg, melmelada de maduixa, essència de taronja, xocolata per fondre, etc… depèn  del que vulgueu fer.

Anem per parts.

Per fer el massapà, barrejar la ametlla i el sucre amb la mica d’aigua. Així es com els feia la meva àvia, sense patata ni moniato.

Es fa el dia abans i que reposi tota la nit a la nevera.

Per fer els de pinyons, en un bol posem un rovell d’ou amb els pinyons. Anem fent boles de massapà i les arrebossem amb els pinyons.

Els posem al forn durant uns 7 min. a200ºC.

Els  d’ametlla, fer la forma i passar-ho per clara d’ou una mica batuda i per l’ametlla. A la safata de forn.

Per els de xocolata. Barrejar amb la masa una mica de cacau en pols. Un cop feta la bola aixafar amb el dit, el centre de la bola, espolsar amb sucre glaç i a la safata de forn. Un cop cuit, omplir els foradets amb xocolata per fondre.

Per els de maduixa. Barrejar un xurret  de grosella amb la masa. Donar-hi la forma igual que els de xocolata. A la safata de forn.  Un cop cuits, farcir el foradet amb melmelada de maduixa.

Per els de taronja, decolorar la masa amb colorant alimentari i barrejar unes gotes d’essència de taronja. Fer unes boles i a la safata de forn. Un cop cuits decorar amb unes tires de xocolata.

Com ja he dit, no n’hi ha de codonyat ni de llimona. Els de cafè i els de coco,no ens agraden.

Bona castanyada a tothom i bon Halloween a la meva família americana…

Espero que us agradi i…… Caprofiti !!!!!

MELMELADA DE FIGUES

No havia fet mai melmelada de figues, però  el primer dia de curs de cuina, al Casal, em va tocar portar els ingredients per una recepta que en necessitava.

Vaig pensar que era la ocasió perfecte per fer-ne. No n’havia  fet mai perquè no hem cridava l’atenció però, la veritat,  em va agradar.

La recepta del plat de la classe de cuina ja el faré un altre dia.

Avui us porto la recepta de la melmelada de figues.

Ja se que n’hi ha moltes de publicades, però  com jo no la tinc al bloc, aprofito per fer-ho.

Es una preparació clàssica, sense cap espècia, però  no per això menys bona. La he trobat amb un gust suau i al punt just de dolçor.

Anem al tema.

Ingredients:

-1 kg. de figues.

-0,600 gr. de sucre.

-Una mica de suc de llimona.

Netegem, amb aigua, les figues i sense pelar-les, les tallem en quatre trossos, traient-ne  el tronc. Si alguna te la pell malament, la tallem, si no, amb pell i tot.

Les deixem en maceració junt amb el sucre i el suc de llimona, durant un parell d’hores.

Passat el temps de repòs, posem al foc i ho deixem coure, a foc lent, durant uns 25 min.

Passat aquest temps triturem amb el minipimer, i posem en pots, que tancarem ràpidament i els posem boca avall fins que es refredin. Això es fa perquè  facin el buit.

Com podeu veure, es molt senzilla de fer i dona molt bon resultat.

Aniré publicant diferents receptes en les que he utilitzat aquesta melmelada.

Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!!

MILFULLS D’ALMÍVAR DE LLET

No se pas si la traducció correcta del Dulce de leche es aquesta,però  la he vist a diversos blocs i es la que m’ha semblat mes correcta.

L’almívar de llet jo el desconeixia fins fa poc temps. Com podeu imaginar el vaig descobrir  quan van arribar la meva família d’Argentina.

Aquest mil fulls el vaig fer per provar  l’almívar  de llet i posat així,entre pasta de full, es espectacular. També he fet bombons farcits, que ja us ensenyaré un altre dia, i també estaven ben bons.

Anem al tema.

Ingredients:

-2 làmines de pasta de full. (jo utilitzo la del Lidl)

-1 pot d’almívar de llet.

-Sucre glaç

-Unes maduixes. per decorar.

La preparació es molt fàcil.

En una safata de forn posem la làmina de pasta de full, amb el paper que porta la pròpia  làmina. Farem les divisions, marcant amb un Ganivet, a la mida que vulguem. A sobre posarem un altre paper vegetal i a sobre una altre safata de forn.

O posarem al forn uns 30 min. a 150 º. Repetirem  l’operació amb l’altre làmina de pasta de full. Si tenim tres safates de forn, podem fer-ho tot a l’hora, posant les safates una sobre l’altre.

Quan esta llest, es deixa refredar i, amb compte, es separen els papers i ja podem muntar el postra.

Làmina de pasta de full, una capa d’almívar de llet, capa de pasta de full, almívar de llet i així fins a aconseguir el gruix que vulguem.

Per decorar, espolsar sucre glaç i, en aquest cas , mitja maduixa.

Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!!

PA AMB VI I SUCRE

Ja se que aquest no es un berenar “políticament correcte” però  per  els que en menjàvem quan érem  jovenets…, a que era brutal?

Jo recordo la meva àvia, a Castelldefels, les tardes d’estiu, escoltant a la ràdio la Elena Francis : Querida amiga…… bla,bla,bla. Ja sabia  que era l’hora de berenar i si tocava pa amb vi i sucre, al meu germà i a mi se’ns  feia la boca aigua. Precisament va ser ell, el meu germà, el que em va recordar aquest berenar i la idea de posar-ho al bloc.

La veritat es que quan el vaig preparar no hem vaig poder estar de fer-hi una mossegada i realment segueix  sent tant bo  com recordava.

Evidentment, només ens en donaven un cop per setmana i mai sabíem el dia que seria, així hi havia mes sorpresa.

Anem al tema.

Com podeu imaginar no te cap secret.

Una  llesca de pa de pagès ben bo, regat amb vi negre del porró  de l’avi, i un parell de cullerades de sucre escampades per sobre.

Aquesta entrada la dedico als veterans del Barça de hockey sobre rodes, ja que el meu germà forma part d’aquest equip. Si voleu veure mes sobre aquests “bojos del hockey” mireu aquí.

Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!!

PASTA FROLA

Tard, però  arribo a temps!!!!!

Avui us porto un pastis típic d’Argentina. Es pot fer amb “dulce de membrillo” o amb “dulce de batata”, que es el que he fet avui.

Tot i que es una recepta italiana, suposo que el fet que en el seu moment, emigresin molts d’ells cap a Argentina, va fer que es convertís en un dolç típic d’allá.

La batata es el que nosaltres anomenem moniato, el que no se es la traducció que podem fer servir per el “dulce de moniato”.

Be, es igual, perquè  vull dedicar aquesta entrada a la meva família  argentina i allá s’en diu així.

Quan vaig saber que el repte que ens proposaven Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta era cuinar amb moniatos vaig pensar en ells ja que se que l’utilitzen molt per cuinar. Li vaig demanar la recepta a la dona del meu cusí i la he fet tal qual m’ha explicat ella. Muchas gracias, Ri.

(Raquel: se que en algún momento podrás leer esto. Que sepas que nos acordamos mucho de vosotros y que os mandamos toda la fuerza que necesitais en estos momentos. Un beso.)

Anem al tema.

Sobretot, amb un bon mate!!!!

Ingredients:

Per fer la masa:

-250 gr. de mantega  pomada.

-8 cull. soperes de sucre.

-500 gr. de farina de rebosteria.

-2 rovells i 1 ou sencer.

- Vainilla líquida ( 1 cull. De cafè)

-500 gr. de « dulce de moniato »

-Vi d’Oporto.

Per fer la masa posem el un bol la mantega, el sucre i la farina i ho treballem amb les mans fins que queda una masa farinosa. Afegim els ous lleugerament batuts i amb la vainilla líquida i ho treballem fins que quedi tot lligat. Embolicada amb paper film, a la nevera 30 min.

Estirem la masa i en reservem un troç per fer la decoració. En un motlle desmuntable, posem la masa i la farcim del moniato.

Per fer el farcit, posem el moniato en un plat, l’aixafem i afegim un xorret de vi D’Oporto. Ben barrejat i omplim la tartaleta.

Per fer la decoració, tallem la masa a tires i anem fent un enreixat. Molt fàcil.

No se el gust que te, perquè l’acabo de treure del forn, però  us puc assegurar  que l’olor es fantàstic.

Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!!

MOUSSE DE MOJITO.

Després d’una setmana en que, per problemes informàtics, no m’ha estat possible  publicar cap recepta, m’he adonat de com enganxa això del bloc.

Resulta que arribo al nombre de 10000 visites i jo sense poder agrair-ho  a tothom que ho ha fet possible. Gent que visita el bloc sense fer soroll, que després em comenta que què passa que no he publicat res amb tota la setmana. Això es molt d’agrair. Ja se que alguns blocs tenen una pila de visites i de seguidors, però  la meva intenció, quan vaig començar el bloc, només era poder compartir, amb qui ho vulgui, la meva passió per la cuina.

També vull agrair, per descomptat, a tots els que em deixeu els vostres comentaris i als que en sou seguidors, tant públics com anònims.

A tots, moltíssimes gracies.

Be, sembla que el problema està resolt i avui us porto l’altre pastís que vaig fer per l’aniversari dels meus fills, junt amb un berenar de pica-pica que ja us posaré  alguna recepta mes endavant.

Una refrescant i boniiiiiisima mousse de mojito. Així es com la varen definir.

Tot l’estiu que en veig a algun bloc i tenia ganes de fer-ne, però tots eren amb formatge i com ja sabeu, a mi no m’agrada el formatge. Remenant i buscant receptes, he fet una adaptació al nostre gust i el resultat es que ha quedat una mousse suau i amb un gust a mojito que a enamorat a mes d’un.

Tot el jovent de casa en volen per els seus aniversaris, fins i tot, gracies al Facebook, els que no viuen a Barcelona en poden gaudir virtualment ( encara que crec que preferirien  fer-ne una mossegada…)

Haig de dir que la primera vegada que el vaig fer va ser dies enrere, que ens varen convidar a sopar uns bons amics i crec que els hi va agradar molt. Per cert, la Neus ens va fer un  plat de llom fantàstic que un dia d’aquets us ensenyaré.

Anem al tema.

Ingredients :

Per la base :

-Un paquet de galetes de “bocaditos de limón” de la marca Cuétara. Jo ho faig amb galetes sense gluten i afegeixo aroma de llimona

-70 gr. de mantega fosa.

Per la mousse:

-2ous.

-3 cull. Soperes de sucre morè.

-3 cull. De sucre blanc.

-300 gr. de nata líquida per muntar.

-6 fulls de gelatina.

-120 cl. De suc de llima.

-La pell d’una llimona, ratllada.

-40 ml. De ron blanc ( jo, Ron Bacardí).

-2 fulles de Menta o « hierbabuena »

Cobertura :

-1 sobre de gelatina de llimona.
-350 ml. d'aigua.

-150 ml. De ron Bacardí.

- 8 fulles de menta o “hierbabuena”.

- Colorant líquid de color blau.

Per fer la base, triturem les galetes ben esmicolades i les barregem  amb la mantega desfeta. En un motlle  que es pugui desmuntar, posem un paper vegetal al fons I posem la pasta de galeta. L’aplanem amb una cullera i ho deixem a la nevera.

Per la mousse:

En un bol amb aigua, posar la gelatina en remull perquè s’estovi.

Escalfem al foc el suc de llima amb el ron i les fulles de menta. Quan arrenqui el bull, dissoldre  les fulles de gelatina. Reservar.

Batre els rovells amb el sucre morè i la pell ratllada de la llimona.

Muntem les clares amb el sucre blanc i reservem.

Batre la nata fins que està  semi muntada.

Aboquem, en comte, el suc de llimona, colat , als rovells. Incorporem la nata i després les clares muntades. Tot barrejat amb molt de comte que no s’abaixi.

Posar la barreja a sobre de la base de galetes, Ho aplanem bé i a la nevera unes hores.

Quan estigui ben cuallat farem la cobertura.

Piquem les fulles de menta, a la picadora, el màxim possible.

Posem un pot al foc amb 250 ml. d'aigua. Quan arrenca el bull tirem un sobre de la gelatina de llimona. Remenem be i afegim la resta d'aigua i el rom. Afefgim dues gotes de colorant de color blau.

Ho reservem i quan es fred, anar incorporant amb molt de comte, a sobre de la mousse.  Incorporeu poc a poc, en unes tres vegades amb pauses de 15 min. Mentre, es deixa a la nevera.

Un cop incorporada la cobertura, deixar a la nevera millor d’un dia per l’altre.

Encara que sembla una mica complicat, no ho es pas i us puc assegurar que el resultat es espectacular. Ah, i el podeu fer tot l’any, que un mojito entra be, sempre. O no???

Us ensenyo una foto de les altres postres  que vaig portar al sopar. Una mousse de xocolata, doble. Podeu veure la recepta aquí.

Hem feia il.lusió que la veiesiu.............

Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!!

PASTIS SELVA NEGRA

Avui torna a ser un dia  molt especial per a mi. Fa 16 anys  tornava a anar camí  de l’hospital ja que  al cap d’unes hores i una cesària, naixia el “petit” de la casa. I dic “petit” entre cometes, perquè varen ser  4 kg. de criatura. Molt gran i preciós. I segueix sent gran i preciós.( es el petit i que voleu que digui la seva mare…)

Des de el primer moment   va ser un nen molt tranquil, que només menjava i dormia. El seu germà deia que era un “bebe  avorrit” perquè no podia  jugar amb ell.  Però  res mes lluny de la realitat. De veritat, es el noi mes  divertit que conec. Amb una relació fantàstica amb el seu germà ( tot i que encara es barallen... a vegades)  Molt amic dels seus amics i per davant de tot una passió  amb nom i colors. Els colors blau i grana i el nom : el Barça.

Els que el coneixen ja ho saben. Plogui o nevi. Faci fred o calor, allà està  ell, al Camp Nou, animant al seu equip.

També  haig de dir que es el “catador” oficial dels postres que faig a casa i per tant tenia  un ventall de possibilitats  per triar.Com el pastis del Barça ja l’havia fet,  a triat el que avui us presento. Un Selva Negra. La veritat es que no te mal gust, ja que es un pastis que està  boníssim.

Que sapigueu que n’ha triat un altre per la celebració familiar, però  tindreu que esperar al cap de setmana…

Anem al tema.

Ingredients:

-4 ous.

-150 gr. de sucre.

-100 gr. de farina.

-50 gr. d’ametlla en pols.

-1 cull. petita de llevat en pols.

-1 cull. petita de vainilla en pols.

-40 gr. de cacau amarg, en pols.

-Un pessic de sal.

-100 gr. de mantega.

-700 gr. de nata líquida per muntar.

-125 gr. de sucre.

-Virutes de xocolata.

-Cireres en  almívar.

-50 cl. de cointreau.

Treballar amb les barnilles elèctriques  els ous amb els 150 gr. de sucre, fins que faci relleu.. Afegir la mantega desfeta i la farina barrejada amb el cacau , el llevat, la ametlla i la vainilla en pols.

Untar un motlle rodo amb mantega i disposar un paper de forn, al fons.

Omplir amb la mescla i coure al forn a 180º uns 25 o 30 min.

Deixar refredar el bescuit  en una reixeta.  Tallar pel mig.

Muntem la nata amb els 125 gr. de sucre i una mica de vainilla en pols.

Fer un almívar  amb el licor i una mica d’aigua, remullar el pastis i farcir-ho de nata. Si poden posar unes cireres en almívar. Tapar amb l’altre part del pastis.

Cobrir amb la nata restant i decorar amb les virutes de xocolata. Decorar amb uns rosetons de nata i unes cireres.

Deixar a la nevera fins al moment de servir.

Es una recepta de la Conchita del Casal i això vol dir, èxit assegurat!

Fill, espero que aquesta nova etapa que acabes de començar et serveixi per fer realitat els teus somnis. Estudia amb constància i segueix gaudint amb el futbol, fent-ho com tu saps, i no et marcaran cap gol !!!

Ricard, espero que t’agradi i….. Caprofiti !!!!!

PASTIS DE PINYA

Avui toca una recepta dolça. Un cop mes es una recepta de la meva mare. Fàcil, ràpida i “resultona”.

Es un pastis que li he vist fer moltes vegades a la meva mare i que, a mi, fins fa poc, no m’agradava. No li acabava de trobar el punt. Però  per poder explicar que es un pastís molt lleuger, suau de gust  i refrescant, l’havia de provar, no us sembla?.

La meva àvia sempre hem deia: primer prova i desprès dius si t’agrada!

Amb això he aconseguit  que ara si que m’agradi.

Anem al tema:

Ingredients:

-Un pot de pinya d’un kg.( de las que son “en su jugo” i que no sigui de la marca Del Monte)

-1/4 de kg. de nata líquida per muntar.

-6 cull. Soperes, rasses, de sucre.

-2 sobres de gelatina de llimona Royal.

Per fer el caramel:

-2 cull. De sucre + unes gotes de suc de llimona.

Primer de tot fem el caramel. En un pot `posem les dues cullerades de sucre. Hi afegim unes gotes de suc de llimona i esperem que es desfaci. Sense que es cremi, el posem a la base del motlle.

En un pot posem el suc de la pinya, el sucre i la gelatina en pols. Al foc, remenant fins que es desfaci la gelatina i no arribi a bullir.

Tot seguit hi afegim la nata i la pinya a trossets. Ho passem  tot per la batedora  elèctrica  fins que quedi ben triturat.

Posem la barreja al motlle i deixem refredar una mica. Quan està una mica refredat o deixem a la nevera unes quantes hores. Millor d¡un dia  per l’altre.

Per desemmotllar-ho, passem  un ganivet per el voltant i acostem el motlle uns segons al foc.

Això  farà que es desprengui  del motlle més fàcilment i que el caramel quedi mes lìquid.

Es un pastís que, com podeu comprovar, es molt senzill de fer i el resultat, si us agrada la pinya, es fantàstic.

A que fa bona pinta????

Veureu que la pinya, recomano que no sigui de la marca “del monte”. Reconec que es una molt bona marca, però en aquest cas, no va bé perque es molt fibrosa i no la podem triturar prou bé. Es una apreciació personal (bé, de la cuinera).

I la propera entrada , dimarts. També es un dia d’aquells especials!!!!!!

Espero que us agradi i ….. Caprofiti !!!!!

Com us vaig explicar en una altre entrada, a casa, hi ha alguns plats que tenen el nom del qui mes li agrada o que representa alguna cosa per aquella persona. Dons aquest es el pastis de pinya de la Carma. Ja aniré posant algún altre plat amb “nom propi”. jaja