Avui l’entrada la fa el meu
marit.
A principis d’estiu i abans
de lesionar-se al peu, ens va fer la primera paella de l’estiu. (Esperem que no
sigui la última...jeje).La veritat es que la fa molt bona i com be diu ell, el
control del foc es bàsic. Us deixo la recepta tal com la ha escrit ell.
No se si es la millor o la pitjor
manera de fer-la, però es la seva manera i no se li pot discutir el resultat,
ja que es fantàstic!!!
Anem al tema.
Veure l’expressió de les
cares que fan els comensals en el just
moment que tasten el primer mos de la meva paella es una sensació
indescriptible que em permet avaluar-me i saber si he sigut capaç de superar la
complicada tasca de fer un bon arròs a la llenya. Es un àpat que a la nostra
família sempre es motiu de comentari però que donades les bones sensacions que
rebo, em fa molta il·lusió compartir la meva manera de fer-ho amb tots
vosaltres.
De la observació del avi
Ramón, l’avi de la Gemma i un verdader artista de fer l’arròs a la llenya, i de la meva sogra, vaig anar triant
el millor de cada cas i em vaig decidir un bon dia a fer-ho a la meva manera .
No dubteu que malgrat us sembli estrany, la clau d’aquesta recepta es el
control del foc...ara us ho explico:
Ingredients per 6 persones
-700 gr. d’arròs
-brou de peix /musclos(2/3
parts de brou de peix i 1/3 part de brou dels musclos)
-Una sèpia tallada a trossets
-La salsa de la sèpia
-Un calamar tallat a trossets
-gamba petita(sol ser mes
gustosa)
-escamarlans
-1/2 kl. musclos
-6 tomàquets madurs ratllats
-oli
-sal
-all i julivert picat ben
petit
Inicialment necessitem un foc
de llenya amb cocció suau o baixa,amb poca flama o intensitat i col·locar el
paelló ben centrat en mig.
Tirem oli de manera que quedi
tot el paelló cobert, un cop escalfat afegirem les gambes, escamarlans i la
sèpia per tal d’anar-ho daurant tot. Un cop daurat ho retirem del paelló, mes
endavant ho tornarem a afegir. Aprofitant l’oli existent, tirem la picada d’all
i julivert fins aconseguir que estigui tot daurat i a continuació ja hi posarem
el tomàquet ratllat. Recordeu que durant aquest procés hem d’estar pendents del
foc i mantenir-lo a flama baixa per tal de que no se’ns cremi res. Qual el
tomàquet comença a agafar una mica de color daurat, afegirem la salsa de la
sèpia, la qual haurem d’aixafar amb alguna cullera de fusta per tal de que
tregui tot el seu suc i el puguem barrejar be amb el sofregit . Deixarem la
cocció fins que estigui tot daurat i a les hores afegirem el brou de peix. Es
el moment de posar pinassa, pinyes i mes fusta per tal de que ara el foc sigui
mes potent i ens ajudi a fer bullir el brou. Quan arranqui el bull tirarem
l’arròs tot distribuint-lo per tot el paelló. Un cop tirat l’arròs, recomano no
remenar-lo. Tornarem a deixar baixar el foc una mica i als deus minuts de haver
tirat l’arròs afegirem tot el tall que havíem daurat al inici. El temps total
de cocció es de 17/18 minuts. Quan queda un minut per retirar el paelló del
foc, afegeixo una nova dosis de pinassa al foc, que amb la quantitat de fum que
desprèn ,dona un toc final fumat a la nostre paella. Un cop retirat el paelló
es recomanable deixar-ho reposar tot 5/6 minuts.
 |
| Les fabuloses mans del cuiner... |
Com haureu vist no hi he
posat ceba , segons la meva teoria estova l’arròs, i tampoc he posat safrà que
crec que amb el que l’hi hem posat a la paella ja agafa color. Recepta amb ingredients senzills, dels de
tota la vida, però la gran diferència, es el gust a fumat que l’hi dona la
llenya.
A la que estiguis recuperat,
ja pots posar-te mans a la obra que en volem unes quantes mes, abans no s’acabi
l’estiu...A la platja no has pogut anar... però jo no renuncio a les teves
paelles!!!
Espero que us agradi
i...Caprofiti !!!!
