Avui un plat fred, que
aquests dies que ja comença a fer caloreta i ve molt de gust.
El podem deixar preparat al
matí. Tant sols tenir en conte de treure’l de la nevera una mica abans de
menjar, perquè no estigui molt fred.
La “ensaladilla rusa” la
podem fer a casa o la podem comprar al mercat, a la parada de llegum cuita, ja
feta.
Es un plat molt senzill de
fer, però no per això menys bo!
No posaré quantitats, ja que
va en funció de les persones que en tinguin que menjar.
Anem al tema.
Ingredients:
-Patata.
-Pastanaga.
-Pèsols.
-Mongeta tendre.
-Maionesa.
-Pernil dolç. Tants talls com
canelons volem fer.
-Enciam i tomàquet cirerol.
Tallem les verdures a
quadrets i les anem bullint, cada una el temps que necessiti.
Les escorrim bé i barregem
amb una mica de maionesa.
Posem la “ensaladilla rusa” a
sobre del tall de pernil i ho enrotllem.
Reservem a la nevera fins una
mica abans de menjar. Decorem amb una mica de maionesa i acompanyem amb amanida
i uns tomàquets cirerols.
Mes fàcil, impossible!
Espero que us agradi i
……Caprofiti !!!!!
11 comentaris:
Es molt pràctic i molt bo, que amb el bon temps ve de gust sortir de casa i no estar a la cuina.
Petons.
i taaan!! jo també en faig d'aquests a l'estiu!! i mira que es bo ehh! petons
Ideal per un picnic sota l'arbre!!
Mira que a l'estiu m'agraden els plats fred,però canelons de pernil dolça mai n'he fet. Apuntada la recepta.
petons
Que bons!!! Jo també tinc uns canelos de pernil dolç ara mateix al blog però són en versió calenta.... aquests fan molt bona fila i amb el farciment d'ensaladilla segur que són boníssims!
Uns canelons perfectes, ara que per fi sembla que arriba l'estiu!
Petons!
Molt bé Gemma!!! Ideal per a persones com jo que dinen a les 16.00 hores i acalorades.
Ben facileta i deliciosa. Ideal pels dies que venen. Me l'enduc....
Petonets :-)
muy buenos y ideal para el verano,bueno para ya mismo
Bon cap de setmana
peto
es una recepta que et treu d'un ensurt. Jo soc vegetariana pero abans m agradaven molt. Un besote desde el meu blog vegetarià:
elrinconvegetarianodemarga.blogspot.com.es
Jo l'havia vist fer en un familiar, però li donava un toc final a la planxa, de manera que quedava el pernil com caramelitzat. Penso que igual hi posava sucre...
I eren un èxit sempre..
Publica un comentari a l'entrada