I seguim posant-nos al dia..
Aquest estiu varem fer un dia
un llobarro a la sal i com “la bestia” era de 3 quilos, en va sobrar un tros.
Donant-li voltes a com podíem
aprofitar aquest fantàstic peix, varem recordar que la mare tenia unes petxines
que ens feia quan érem petits, ja que així ens menjàvem el peix sense
rondinar...
Dit i fet. Peix esmicolat,
unes cues de gamba que corrien per el congelador i una beixamel, feta amb farina sense gluten.
Tot barrejat i amb una mica
de formatge per sobre, uns minuts gratinat al forn i…quins record d’infantesa.
Varem gaudir moltíssim.
.JPG)
.JPG)
Fins i tot el meu fill va dir
que li havien encantat!!
Com ja us he explicat la
recepta no us poso mides. En aquest cas es una recepta d’aprofitament.
Abans de que algú m’ho
pregunti, si, he trobat mes petxines a la meva peixateria. Si les encarregueu,
segur que us las portaran.
Espero que us agradi
i…..Caprofit!!!!!
24 comentaris:
Que bones, aquestes petxines! Encara que ara et veiem poc pel blog sempre és un plaer passar per aquí! Petons
Me mare també ens feia aquest plat molt semblant, je je je...
I 3kg de llobarro donen per molt, eh? :)
Me mare també ens feia aquest plat molt semblant, je je je...
I 3kg de llobarro donen per molt, eh? :)
Quina bona pinta tenen aquestes petxines!
Fa molt que no en menjo el peix així, quines ganes de tastar-ho!
Petons!
La meva sogre fa una recepta similar i és boníssima! molts petonets Gemma
Marina:
Gràcies guapa...et puc asegurar que faig el que puc...jejeje
Gemma:
Es que es una recepta de mamas autèntica!!! El llobarro estaba boníssim!!!
Victor:
Dons vinga, a fer-ne...
Judith:
Si que es molt bona...
Em sap greu haver fallat al Memòries...
Han de ser unes petxines boníssimes!pel que sembla és un plat molt comú, però jo no n'he menjat mai, clar que a casa erem de secà... algun dia hauré de fer-l0!
una receta clasica que siempre gusta y queda muy bien asi presentada Gemma
peto
T' imagino batallant amb la bèstia...i no puc parar de riure!!! Un clàssic imperdonable!
Amb poca cosa, unes petxines ben bones. A la gent que no agrada massa el peix es una bona manera de que s'el mengi sense dir ni piu.
Petons.
Tampoc no he menjar mai peix preparat així, però te d’estar boníssim, amb el teu permís m’emporto la recepta, doncs de closques d’aquestes si que en tinc, aviat les ompliré
Petons
Tampoc no he menjar mai peix preparat així, però te d’estar boníssim, amb el teu permís m’emporto la recepta, doncs de closques d’aquestes si que en tinc, aviat les ompliré
Petons
Ara me'n fotia un parell !!! qué bones!!!
siii m'encanta aquesat presentaciÓ! jo tambe en guardo, de petxines o vieires, i queda super be amb peixet! petons
Estupendes aquestes petxines!!! amb un suau sabor i molt vistoses en les seves closques... m´encanta!! petons,
Teresa:
Ara ja no tens excusa...
Miquel:
Si que queda be presentada així...
Cristina:
Tu que??? Cachiondeito,,,jajaja
Si que era gran la bestis,si...
Anna:
Suoso que per aixó ens en feia la meva mare...jeje
Sion:
M'agrada que t'emportis la recepta...a veure si la fas...
Albert:
Un parell son les que em vaig menjar jo...
Roser:
Jo ara ja tinc les meves...aquestes son de la mare...
Joaquina:
Si que en son de bones...
Jo també en preparo !!! Són tan bones i si tens convidats quedes tan bé. Delicioses!!
Petonets
Gràcies pel teu comentari al pastís de formatge, està boníssim, molt suau i gens empalagós, ja em diràs si el fas.
Una abraçada.
*Pilar*
Gemma; Un molt bon aprofitament d'aquesta "bestia" de 3 kilos, i fet amb aquesta beixamel... de ben segur, que estava molt bo.
Salutacions Gemma¡¡ :O)
Aquestes receptes d'aprofitament acostumen a ser boníssimes!!!
I amb una bèstia de 3 quilos... és clar que n'havia de sobrar, és clar!!
PTNTS
Dolça
A casa també en mengem i ens agraden molt.
Mai ens sobra peix a casa.... :)
Ens el fotem tot per gran que sigui.
Però és una bona idea d'aprofitament.
Salut!
Quina bona idea per aprofitar el peix.
Prenc nota.
Salutacions.
Kui_Netes
Publica un comentari a l'entrada