Avui, per la coca que us presento, el títol li va que ni pintat. Es la coca de Sant Joan que feia la meva àvia, a la que va dedicat aquest blog.
Quan vaig saber el tema d’aquest mes de Memòries d’una cuinera, no ho vaig dubtar ni un moment. Faria la coca de l’àvia.
Com veureu no es la típica coca de brioix, sinó una clàssica coca de iogurt, però es la que feia ella.
Aquesta coca, ara, la fa la meva mare. Com ja us he comentat no li agrada masa cuinar, però puc assegurar que com a ella, no ens queda a ningú de la família. I mira que ho em intentat, però no hi ha res a fer.
També us vull ensenyar el got amb el que l’àvia mesurava les quantitats, perquè no utilitzava mai balança, i encara a vegades, la meva mare el fa servir quan fa la coca.
 |
| Tant el got com la sopera, son de l'àvia. |
Jo, aquest any, he fet la coca de pasta de full amb crema, que es la que li encanta al meu fill. En veureu una foto amb un trosset, que es el que quedava quan em vaig adonar que no la havia retratat….
Anem al tema.
Ingredients:
4 ous.
Un iogurt de llimona o un de natural mes la pell ratllada d’una llimona.
La mida del iogurt, d’oli.
Dues mides del iogurt de sucre.
Tres mides del iogurt de farina.
Un sobre de llevat Royal.
Primer ho triturem amb el minipimer, tot menys el sobre de llevat. Quan esta ben batut, afegim el llevat i ho tornem a triturar.
En una safata de forn, untada amb oli, posem la masa i al forn. A 190º amb el forn a dalt i a baix.
Quan calculem que falten uns 10 min. per acabar, posem la fruita confitada per sobre. A vegades hi posava pinyons, però no en teníem en aquell moment i no l’hem posat.
El tems que ha d’estar no he aconseguit saber-lo, perquè el va vigilant fins que esta dauradeta de sobre i al punxar-la surt el pal net, però ve a ser uns 35 a 40 minuts, mes o menys ( amb el seu forn).
Com podeu comprovar es uns coca molt fàcil de fer, potser no tant espectacular com les de brioix, però es la coca de Sant Joan... “de la meva àvia”.
Espero que us agradi i….. Caprofiti !!!!!
17 comentaris:
aquesta recepta és una joia!!!! si la feia la teva +avia segur que serà boníssima!!!! moltíssimes gràcie sper participar guapa!!! petonets
Quina recepta més ideal. M'encanta aquest fer de les àvies, que sempre calculàven una mica "a bell bulto" les quantitats. El got és la icona del teu blog, una joia que l'hagueu conservat!! Petonets.
Hola!!! La recepta és per guardar sota clau!!!!
Per cert, des de l'ipad no puc obrar la revista Trazas, ho probare amb l'ordinador en un altre moment. Gràcies!!!
Judith:
Tenin aquesta recepta,no podia passar sense publicar.....
Montse:
Realment es una joia, hi pensar que la meva mare va estar a punt de tirar-lo.
Jo crec que la meva àvia tot ho calculava ! a bell bulto", jaja
Guiro:
Dons amb elmeu ipad si que s'hem obre, pero amb l'ordinador no crec que tinguis problemes.
Si és recepta de l¡àvia no pot fallar... jo aquest estiu vull recuperar els seus pastissos!
M'encanta el got!!!
Petonets
Sandra
Em sembla un gran homenatge a la mare i a l'àvia. Jo tinc pendent la coca de brioix, però ja he confessat que on hi hagi la clàssica de iogurt...Aquest got és una joia!, i per la meva banda estic començant a recopilar amb la meva mare una colla de receptes seves i de l'àvia que són un tresor que no puc deixar escapar!no et sembla?. La coca ha quedat preciosa, amb personalitat!Una abraçada!
Les receptes de les àvies són úniques, com aquesta coca teva que deu ser per repetir fins reventar!!! petonetss
Doncs molt, però que molt bé per aquesta coca de la teva àvia!!! Em sembla molt bé mantenir les tradicions i que maco tenir el gotet! Petonets
Quina història tan maca la de la teva coca, i que guardis el got, molt maco també.
Segur que és una coca boníssima encara que diguis que no és tan bona com la de la teva mare.
Moltíssimes gràcies per participar al memòries.
Petons.
Que bona aquesta coca i si es de la iaia encara mes!!!! Una joia de recepta!!!
Un petonet
Sònia
Oh Gemma quina bona pinta aquesta coca amb la crema per dins! mmmm!! I si és recepta de l'àvia segur que no falla!!
Petons!
Les receptes de les àvies s'han de guardar com un tresor! Segur que és d'aquelles coques que a tota la família us porta molt bons records :)
Quan he llegit l´història del got se m´ha posat la pell de gallina...M'imagino la meva àvia traginant per la cuina, com totes, no? Aquesta recepta són d´aquelles de pany i clau.
T' ha quedat amb un aspecte formidable.
Sandra, Mercè:
Jo tambe estic recopilant i traduint receptes de l'àvia. Aviat començare a publicar-les.
Roser:
Realment,fins que no en queda,jajaja
Eri:
Si que es maco mantenir les tradicions....
Mònica:
Com et pots imaginar, no podía deixar de participar, aquest mes...
Gracies per compartir aquesta iniciativa amb tots nosaltres...
Sònia:
Guardada com una joia, está...
Mercè:
Les receptes de l'àvia son sempre les millors...
Gemma:
En tinc varies tancades sota clau,jaja...
Cristina:
Per mi, tenir aquesta got es com tenir l'àvia a la cuina amb mi...
Que bones les coques de les àvies!! M'ha fet molta gràcia el got, conserva'l!
Això si que es una "coca" comme il faut.
Publica un comentari a l'entrada