Desprès de molt de temps sense publicar, no hi havia millor excusa que la
proposta de la Cristina del blog Bufet de postres, per començar de nou….
Ens proposa fer una recepta del llibre Cocinar es fácil de la gran
Montserrat Seguí.
Per mi es un llibre molt especial. Crec que ja el tenia abans de casar-me i
d’això en fa uns quants anys!!
La recepta que he fet avui es la primera que vaig fer d’aquest llibre. I no
va ser la última!
Gràcies Cristina per aquesta iniciativa i espero que em sigui la excusa per
tornar a engegar el blog!!
Anem al tema.
Ingredients:
1 presa de 150 grs de xocolata a la vainilla.
300 gas de melindros o pa de pessíc
50 grs de mantega.
250 grs de melmelada d’albercoc.
50 grs de sucre.
75 grs d’ametlla torrada.
1 copeta de coñac.
1 cull de cafè instantani o 2 tasses de cafè.
5 cireres confitades.
Fondre una tercera part del xocolata al bany Mria. Una vegada ben desfet afegir la mantega.
Tallem les ametlles a trossets però en reservem 10 per decorar.
Preparem en un plat la següent barreja: ¼ de l d’aigua, el sucre, el cafè i
el conyac.
En un motlle rectangular de cake, prèviament engreixat, posem una capa de
melindros remullats, lleugerament, amb la barreja preparada. Recobrir amb la
meitat de la melmelada i espolsar amb les ametlles. Tornar a posar una altre
capa de melindros de la mateixa manera i aquesta vegada recobrir amb la
xocolata. Anar alternant capas de melindros, melmelada, etc…acabant amb
melindros (en total son dos capas de melmelada i dos de xocolata. Deixar a la
nevera perquè es refredi be. Al d’esmollar-lo cobrir amb la resta de la
xocolata desfeta al bany maria.
Decorar amb les ametlles senceres i les cireres confitades. Posar a la nevera
una altre vegada fins una estona abans de servir.
Es millor deixar-lo fet del dia abans.
Jo he fet servir restes d'un pa de pèssic que tenia congelar, sense gluten. Per tant avui podre gaudir d'aquestes postres!!
Espero que us agradi i.....Caprofiti !!!!!
4 comentaris:
Fabulós!! Si llegeixes l'entrada de la convocatòria per participar en el repte llegiràs que a mi em tenia abduïda el pastís Marie-France. Aquella foto satinada...me la vaig repassar fil per randa. Gràcies per participar! I que això sigui el començament d'una nova etapa bloguera.
PD: Recordes...?
Has fet un pastís impressionant! Preciós!
Petonets,
Olga
Impressionant!!!! m'agradat molt. Petons.
Quina bona pinta qué tè el pastís.
Petonets.
Publica un comentari a l'entrada